Hola 
Entrar
El primer país a celebrar l’arribada de l’any 2019 serà Kiribati, o part d’ell. Concretament, les Illes de la Línia (incloent-hi l’Illa Christmas), la part més oriental del país. Kiribati posseeix fins a tres fusos horaris diferents, i es troba tant a l’est com a l’oest del meridià 180, per la qual cosa, en teoria, haurien de tenir dues dates oficials diferents per a cada zona del país. De fet, així era fins a la nit de cap d’any de 1994. Aquesta mitjanit les Illes de la Línia i les Illes Fènix, també part de Kiribati, van passar del 31 de desembre de 1994 al 2 de gener de 1995, menjant-se un dia i avançant a tots els altres països del planeta. Van ser els últims a acomiadar el 31 de desembre i els primers a rebre al 2 de gener.
Els següents a rebre el 2019 seran les Illes Chatham, una dependència neozelandesa amb un horari una miqueta estrany. Celebraran l’any nou tan sols un quart d’hora després que a les Illes de la Línia. La zona horària de les Chatham, és una de les dues úniques zones horàries que no dista un múltiple de mitja hora del temps de Greenwich. A Nova Zelanda utilitzen avui dia GMT+13 i, com a curiositat, a Niue i Tokelau, altres dues dependències neozelandeses, usen GMT-11 i GMT-10, respectivament. Això vol dir que quan els primers habitants de Nova Zelanda entrin en 2019, en algunes parts del país estaran encara a 30 de desembre.
Una hora més tard arribarà el canvi d’any en diversos països més, entre altres Fiji, les Illes Marshall o Tuvalu. També en la part oriental de Rússia, incloent-hi l’illa Diomedes Major. La seva germana petita haurà d’esperar exactament 21 hores més per a celebrar l’any nou. També en aquest moment el primer territori dels Estats Units llançarà els focs artificials: l’Illa de Wake. L’últim territori dels EUA a entrar en 2019 ho farà res menys que 23 hores més tard, i serà la Samoa Americana.
Mitja hora després que els primers ruskis cantin a l’any nou entre vapors de vodka serà el torn de l’australiana Illa Norfolk (GMT+11.30). Sydney i Melbourne trigaran mitjana hora més a entrar en 2019, i seran seguits al llarg de les següents tres hores per la resta del país en trams de mitja hora, excepte cinc llocs que van decidir crear el seu propi horari estàndard al marge del governamental.
Tres quarts d’hora després entra al 2019 l’última part d’Austràlia, juntament amb tota la Xina, incloent-hi Macau i Hong Kong. La Xina és un país descomunal i no obstant això només té un fus horari, el GMT+8. Per aquesta raó els horaris de la vida normal són extremadament diferents en unes zones i unes altres del país. Quan en la zona més oriental del país són les nou del matí, en l’extrem occidental és la mateixa hora, però en realitat són cinc hores solars menys.
Quan la Xina entra a l’any 2019 una bona part de la població mundial ho haurà fet juntament amb ells. El Japó, Indonèsia, Malàisia, o Filipines celebraran l’any nou al mateix temps, o abans, que els habitants de Pequín. Una hora després ho faran cambodjans, tailandesos i vietnamites. Una altra hora més i seran els kazakhs i els kirguises. Mitja hora després, tota l’Índia, i també Sri Lanka. Entre uns i altres, Nepal, l’hora oficial de les quals és exactament GMT+ 5,45. Tayikos, uzbeks i pakistanesos seguiran mitja hora després que l’Índia. En les següents dues hores, els afganesos i els iranianes s’uniran al nou any, juntament amb Moscou, San Petesburg i tots els ferrocarrils de llarga distància de Rússia, que usen sempre, estiguin on estiguin, l’horari de Moscou. Al mateix temps que la capital de Rússia canviaran d’any gairebé totes les nacions de l’est d’Àfrica i la Península Aràbiga.
Una hora després que el Transsiberià celebri l’any nou, Europa de l’Est, Turquia, Orient Mitjà i Egipte faran el propi. L’últim tros de Rússia a desembarcar en 2019 serà l’enclavament de Kaliningrad. Una hora després, tota Europa Occidental excepte les Illes Britàniques i Portugal, i gran part d’Àfrica, s’uniran a l’any que ve.
A Espanya, durant una hora, serà correcte dir “un any menys a Canàries”. Quan les Illes entrin en el nou any també ho faran Islàndia, Gran Bretanya, Portugal i Àfrica Occidental. Una hora més tard els seguiran les Açores, Cap Verd i un trosset de Groenlàndia.
Una altra hora més i els primers habitants del continent americà creuaran l’any. Seran els bonaerenses, uruguaians i alguns brasilers.
Seixanta minuts després que el Gran Buenos Aires celebri el 2019, ho farà gairebé tota Groenlàndia. Juntament amb ella ho farà una bona part del Brasil, la resta de l’Argentina, Paraguai i Xile. Mitja hora després el primer tros del Canadà farà la seva aparició en el nou any; concretament, la meitat de la Península del Labrador. Una altra mitja hora i la resta del Brasil estarà l’any nou, juntament amb les Antilles Menors, Bolívia i un altre tros del Canadà. Trenta minuts més tard serà Veneçuela la que celebri l’any nou. Els veneçolans no comparteixen la seva zona horària amb ningú; Hugo Chávez la va instaurar l’any 2007 perquè la gent treballés més durant el dia. Els seus crítics diuen que bàsicament no volia coincidir amb l’hora de l’est dels EUA.
Quan a Londres siguin les cinc del matí, tota la costa est dels EUA i el Canadà entrarà el 2090, juntament amb el que quedava de Sud-amèrica i les Antilles Majors. Als EUA continentals hi ha quatre zones horàries, les fronteres de les quals ni tan sols coincideixen amb les dels Estats. Nova York, Chicago, Denver i Los Angeles celebraran el 2019 amb una hora de diferència entre cadascun. Hi ha pobles contigus que celebren l’entrada en el nou any amb una hora de diferència. Al Canadà i Mèxic succeeix una cosa semblant. Juntament amb Chicago i la zona central del país, tota Centreamèrica se sumarà al nou any, igual que la major part de Mèxic. Alaska ho farà una hora després que Los Angeles, i Hawaii seixanta minuts després que l’Estat de Sarah Palin.
L’última nació independent de la Terra a acomiadar a 2018 serà Samoa. Estarà acompanyada per Niue, la Samoa Americana i un parell d’illes deshabitades. Més enllà de Samoa només hi ha mar. Quan els Samoans celebrin l’any nou, a Kiribati estaran ja a dia 2.
Les últimes terres emergides a veure 2018 seran les illes de Baker i Howland, dos pedrissos plans a la meitat del Pacífic, completament deshabitats, però amb hora oficial.
Feliç any nou
Torna