Hola 
Entrar
En les relacions tòxiques, hi ha dependència dels uns als altres, per a satisfer les seves necessitats emocionals. En altres paraules, el concepte de un mateix és definit per l’altra persona, i es perd la individualitat buscant que les seves necessitats siguin satisfetes.
Per exemple, una relació de dependència entre un pare i un fill, segons els experts, podria tenir aquest aspecte: la mama o papa és un narcisista, mentre que el fill és co-dependent. La mama o el papa saben que el seu fill és l’únic que l’escolta i l’ajuda. El fill té por d’enfrontar-se a la seva mare o pare, i aquest es sosté i explota l’atenció i cura que el seu fill li dóna.
Encara que sembli difícil, es pot aprendre a establir i mantenir límits personals en les relacions. Establir límits és una habilitat, i per tant, s’aprenen.
Com saber si estàs en una relació de dependència:
– En general les persones en relacions de dependència tenen dificultats per a reconèixer que estan realment en una relació no saludable. Si es reconeix, significa reconèixer els seus propis problemes emocionals, que poden desencadenar l’ansietat, la vergonya i la culpa.
No obstant això, reconeixent aquesta dependència, d’entrada és alliberador. És el primer pas per a fer canvis positius i enfocar l’atenció en la construcció de relacions saludables, incloent-hi aquí la relació d’un amb un mateix.
– Es descuiden altres relacions a causa d’una preocupació o la compulsió d’estar en la relació.
– La felicitat o satisfacció es basa en la relació.
– L’autoestima depèn d’aquesta relació.
– Quan hi ha un conflicte o desacord en la relació, se sent l’ansietat extrema, o por, o una compulsió a solucionar el problema.
– Quan no s’està amb aquesta persona o no es pot parlar amb ella, apareix un sentiment de solitud. Sense aquesta connexió, la solitud s’incrementarà fins al punt de crear desitjos irracionals per a tornar-hi a connectar.
-Hi ha una “connexió emocional simbiòtica”. Si un dels dos membres de la relació està enutjat, ansiós o deprimit, també l’altre estarà enutjat, ansiós o deprimit. D’alguna manera s’absorbeixen aquests sentiments.
Consells per a fixar límits
1. Buscar ajuda professional.
Un professional de la salut mental capacitat pot ajudar a entendre millor la relació, i es posa en marxa l’establiment i la pràctica dels límits saludables.
2. Establir petits límits.
Començar a practicar la fixació de límits mitjançant la creació de petits límits en la relació de dependència. Per afirmar els límits de manera saludable, s’aprèn a fer-ho sense vergonya, ni de forma acusatòria o de judici. En lloc d’això, s’aprèn a posar l’accent en l’amor sense jutjar a la persona per estar “equivocada”, i “oferir alguna cosa a canvi”. D’aquesta manera es dóna resposta a les seves necessitats i alhora els respecten els límits.
Establir límits d’aquesta manera evita el cicle negatiu de la dependència.
3. Crear connexions amb un mateix i els altres.
Practicar “estar sol” i passar temps amb un mateix. Aquesta pràctica permet identificar les parts de la vida que fan sentir poc saludable, necessitat o insegur, i permeten arribar a la comprensió que la felicitat completa no es pot trobar amb una sola persona.
Els experts aquí també recomanen crear i desenvolupar altres relacions significatives; d’amics, de companys de hobbies, o coneguts per anar al cinema per exemple.
-Trobar alguna cosa que et desperti la passió. Per exemple, començar per fer-se soci d’un club d’esport, o fer-se voluntari a una associació d’ajut, prendre classes d’algun hobby, etc.
Concloent, fomenta relacions saludables a la teva vida sempre que sigui possible, i si t’identifiques dins una relació de dependència, pren mesures per no deixar que cada dia, siguin més perjudicials per a tu.
Torna