Mossegar-se les ungles (II)

Vam començar a donar informació al darrer article, sobre un tema que preocupa i sovint no se li dóna la importància que té: mossegar-se les ungles. Un 33% de la població adulta es mossega les ungles. Vam veure que les causes no són clares (causes indefinides, que formen part del TOC o de personalitats perfeccionistes). Seguim aprofundint en aquest tema.

És més comú, en adolescents

Els estudis mostren que fins a un 45% de tots els adolescents (d’ambdós sexes) es mosseguen les ungles amb regularitat suficient per afirmar que tenen un hàbit. En nens molt petits, es mosseguen les ungles o llepen els dits, perquè es creu que els recorda el moment de la succió – un gest que reconforta, que té a veure amb les mans i la boca, i sovint, no passa d’aquí.

Però si no s’atura, podem arribar a l’adolescència amb una conducta que es pot tornar un hàbit fàcilment. Els adolescents no tenen les dents perfectament formades i mossegar-se les ungles, pot ser un hàbit costós pels pares. Els odontòlegs estimen que mossegar-se les ungles poden necessitar uns 4.000 € per a endreçar el què aquest hàbit, ha malbaratat.

Els hàbits, perduren al llarg de la història!

Mossegar-se les ungles sembla que acompanya als éssers humans des de fa milers d’anys. S’ha associat històricament amb la confusió i la preocupació. A l’antiga Grècia, el filòsof estoic Sidonio escrivia que un home en particular, Cleantes, se’l recordava especialment per ser savi i les seves ungles inexistents de tant ser mossegades. No està clar a què es volia referir, si a la seva higiene personal o al seu esforç en mantenir les ungles ben mossegades, el què està clar és que Cleantes és el primer ésser humà registrat que es mossegava les ungles.

Nota addicional: El nom tècnic de mossegar-se les ungles, onicofàgia, també és grec i significa “devorador d’ungles”.

Cures: La reprogramació del teu cervell i Befriending (fes-te amic) de les teves ungles.

Els estudis realitzats cercant una solució definitiva per aquesta conducta, no són concloents. La majoria de solucions impliquen tractar aquest hàbit, com una dependència més (com qualsevol altra droga o comportament addictiu). Per tant, troben la solució de la mateixa manera que proposen “desenganxar-se” d’altres drogues. I quin seria el mètode usual? Anul·lar el vell hàbit i crear-ne un de nou que sigui positiu. Es tractaria d’ “enganyar” al cervell usant recompenses, exercicis de presa de consciència, i altres tècniques. (Una estratègia típica és la de fer conscient quines preocupacions s’amaguen rere l’impuls de mossegar-se les ungles, cada vegada que apareix, i un cop se sap quin és aquest, es recompensa amb un estímul positiu (com acariciar-se les mans). I això es repeteix cada vegada, fins que s’activa abans l’estímul positiu, que el vell hàbit.

Altres mètodes podrien ser més enginyosos. Per exemple es recomana, i cada vegada hi ha més psicòlegs que hi estan d’acord, “fer-se amic” dels dits, i imaginar una relació amb cada un. Es parteix de la base que quan s’estableix una relació cordial i amable amb una part del mateix cos, és més difícil tenir una actitud nociva cap a aquesta.

Aviat tractarem dels mètodes concrets que es recomanen per a deixar hàbits nocius, en tot cas, i val la pena tenir-ho present, corregir un hàbit implicarà conèixer d’on prové i quin ha estat el motiu de crear-se en un. Posteriorment, un cop en saps la causa originària, ser creatiu i perseverant en substituir-lo per un de nou que sigui positiu.

• T'ha agradat el que has llegit? Comparteix!
• 
• 
•