Hola 
Entrar
El 19 de novembre de 1923, en Francesc Sorli i la Teresa Arall van obrir una petita botiga de queviures al número 93 del carrer Pere IV de Barcelona, en el barri de Poblenou.
Eren temps difícils i aquesta iniciativa era la manera de donar sortida amb el màxim profit a una part de les hortalisses, sobretot bledes i enciams que la família Sorli-Arall conreava a la masia de la Plaça de les Glòries.
La ubicació de la botiga va ser un gran encert perquè no parava de créixer el nombre de fàbriques que obrien al Poblenou com La Unión Metalúrgica, Industrias Titán, la Hispano-Olivetti al carrer Pallars o la Letona al carrer Pujades. Totes elles, formarien part de l’anomenat Manchester Català.
En Jordi, el fill petit del Francesc i de la Teresa, ja ajudava de ben jove a la botiga de Pere IV. Atenia la botiga, ajudava al magatzem i fins i tot repartint gel mentre continuava cursant els seus estudis. L’etapa compresa entre 1939 i 1950 va resultar molt dura i penosa per a la població amb l’aparició de la cartilla de racionament i del mercat negre.
A la botiga de queviures, només els hi autoritzaven a servir un producte de racionament si el sol·licitant estava donat d’alta. Aleshores, a canvi d’un cupó li feien entrega de per exemple un quart de quilo d’arròs. La família ja s’havia assortit abans de l’arròs necessari per a cent o dues-centes famílies.
I a la nit, després de sopar, tocava enganxar tots els cupons a les llibretes que s’havien d’omplir obligatòriament.
Amb molt esforç, els Sorli, anaven sortint- se. No deixaven de vendre verdures dels horts i verdura comprada al Born.
Hi havia articles que venien del Prat de Llobregat com les carxofes o els bròquils, un pernil que venia d’Aragó i que tenia molt èxit i la llet de Sant Esteve de Palautordera que arribava en bidons de vint-i-cinc litres juntament amb botifarres d’arròs i ceba.
Els anys 50 la família Sorli treballava de valent a la botiga de queviures, amb els pares al capdavant i amb els fills que havien anat agafant cada cop més responsabilitats.
En aquells moments ja disposaven del primer vehicle a motor, un Isocarro de tres rodes i un motor de set cavalls i quatre velocitats. L’Isocarro servia per fer repartiment a domicili i era ja imprescindible per anar al Born a proveir-se de gènere.
A la botiga l’oferta de queviures al detall i a l’engròs s’anava ampliant cada cop més i es va necessitar incorporar alguns treballadors. Els primers a arribar van ser el Rafael Perona, el seu cosí, el Paco Solé i la Lina Expósito.
Calia modernitzar-se per adaptar-se a les necessitats immediates i es va comprar la primera màquina enregistradora que ja permetia acumular les vendes per seccions. Es deia Sweda i venia de Suècia.
Era molt pràctica perquè quan marxava la llum, que en aquells dies era habitual, podies continuar treballant gràcies a una manovella. Va ser tota una inversió perquè en aquella època aquestes màquines eren molt cares.