Tanca

Email o contrasenya incorrecta

Torna

Additius alimentaris

Un additiu és tota aquella substància que no és un aliment ni posseeix valor nutritiu, però que s'agrega intencionadament als aliments i begudes en quantitats mínimes a fi de modificar les seves característiques organolèptiques, o millorar el seu procés d'elaboració o conservació.

L’ús dels additius no és nou, ja els egipcis acolorien els seus aliments, i tots els pobles orientals usaven des de la més remota antiguitat tot tipus d’espècies per a tractar els seus menjars.

En convertir-se en components d’un producte alimentari, els additius passen a ser ingredients i per això han de figurar en l’etiquetatge dels aliments, pel seu nom o pel seu codi E. El fet que un additiu tingui un número E assignat dóna garanties que l’additiu ha passat controls de seguretat i que ha estat aprovat per al seu ús a la Unió Europea. A Espanya, igual que en tots els països de la Unió Europea, perquè un additiu pugui ser usat en l’elaboració d’un producte alimentós, ha d’haver estat autoritzat mitjançant la seva inclusió en les llistes positives d’additius, de conformitat amb el Reglament 1333/2008 del Parlament Europeu i del Consell, de 16 de desembre de 2008, sobre additius alimentaris. Per a això, s’ha de demostrar que el seu ús és segur, que respon a una necessitat tecnològica, que no indueix a error al consumidor i l’hi aporta un benefici.

Els additius alimentaris poden tenir un origen natural o de síntesi, és a dir, artificial. En general, els additius naturals són més innocus que els de síntesis. Si ens fixem en l’etiqueta nutricional de qualsevol aliment precuinat o processat, veurem que als additius se’ls anomena amb una lletra E seguida d’un número.

No parlarem de tots ells, però sí de quina mena d’additiu es tracta segons pel número que comença:

Els E-100 són colorants que s’utilitzen per a donar color i embellir els aliments o les seves superfícies. S’usen molt, perquè en general el consumidor atorga més importància a les aparences que a l’essència del producte.

Els E-200 són conservants usats per a conservar els productes alimentosos i impedir que proliferin en ells microorganismes.

Els E-300 són antioxidants que s’afegeixen als aliments per a evitar el seu enranciment. Hi ha molts aliments que quan entren en contacte amb l’oxigen de l’aire es deterioren i perden propietats nutritives, com la vitamina C. Per exemple, si tallem una poma i la deixem una estona oberta, es posa més fosca perquè s’oxida. Però a part de l’evaporació de la vitamina, també es deterioren els greixos i es produeix l’enranciment, que genera un sabor desagradable i que ens fa rebutjar l’aliment.

Els E-400 són estabilitzants, espessidors o gelificants que s’usen per a donar cos o aglutinar.

Els E-500 són acidulants o antiaglomerants, perquè fan que els aliments romanguin secs.

Els E-600 són potenciadors del sabor. Com l’E-621 que és el famós glutamat monosòdic.

Dels E-950 a E-967 són els edulcorants. Com l’E-954 sacarina, l’E-952 ciclamat, i l’E-951 aspartam.

En tots els additius es determina la quantitat màxima que es pot afegir a un determinat aliment, i la que es pot consumir per dia segons els quilos que pesem. Els nens, els ancians, les dones embarassades i els desnodrits són més sensibles a l’acció d’aquests additius. Per a aquests grups de persones, els aliments amb additius han de ser una part molt petita de la seva alimentació habitual.

Cal tenir clar que l’ús d’additius en molts casos és imprescindible i a la Unió Europea els additius no superen les dosis perilloses. Els estudis, per a veure si són innocus o no, es fan amb els additius per separat, però cal tenir en compte que en els aliments s’afegeix més d’un additiu i moltes vegades l’efecte pot ser sinèrgic. És a dir, un additiu pot potenciar l’acció d’un altre. El mateix succeeix si estem prenent medicaments, sobretot analgèsics o antibiòtics.

Consell

– Si estàs prenent analgèsics o antibiòtics, procura aquests dies no menjar aliments amb additius afegits, consumeix principalment aliments frescos. A més, intenta triar sempre el producte alimentari amb menys additius afegits. Pensa que en tots els menjars del dia hi ha algun aliment amb additius, i al final sumant tots els additius menjats pot ser que estiguis prenent més dosi d’additiu de la permesa.

Sabies que?

El glutamat monosòdic E-621 és el responsable de l’anomenat umami cinquè gust o sabor gustós. S’afegeix als altres quatre sabors bàsics: salat, dolç, amarg i agre. La resta de sabors són sensacions produïdes per la combinació d’aquests cinc.



Etiquetes relacionades

  • Additius alimentaris

Articles relacionats