Tanca

Email o contrasenya incorrecta

Torna

Dietes de Moda (III). La Macrobiòtica

Des de la idea base: "SOM EL QUE MENGEM", basada en el fet que la salut està directament relacionada amb el que consumim diàriament, hem compartit articles donant orientació sobre la dieta crudívora, i la Dieta Ayurvèdica. Avui et presentem la Dieta Macrobiòtica.

La doctrina macrobiòtica està basada en un conjunt de normes i consells orientats a perseguir una vida saludable i duradora. El japonès Georges Ohsawa, el seu creador, qui el 1957 va donar a conèixer al món occidental aquesta teoria. L’alimentació macrobiòtica està basada en la medicina xinesa i el budisme zen, on la salut és sinònim de l’equilibri entre els principis yin (femení: fred i fosc) i yang (masculí: calent i lluminós), els quals estan presents en tota la naturalesa.

L’aspecte positiu d’aquest tipus d’alimentació és que indueix un concepte d’alimentació saludable.

Segons aquesta filosofia, l’absència de malaltia existeix quan aquests els dos principis (yin i yang), es troben en equilibri, i s’aconsegueix aquest equilibri mitjançant una alimentació adequada, la tolerància i la serenitat espiritual.

Aquesta teoria estableix una dependència i relació absoluta entre l’estat d’ànim i l’alimentació.

Com és la Dieta macrobiòtica?

Els cereals integrals són el 50% del total dels aliments diaris: arròs, mill, blat, civada, ordi, cuscús, sègol, blat sarraí i blat de moro.

Les hortalisses i vegetals bullits abasten el 25% de la ingesta diària.

Es prenen una o dues tasses de sopa al dia sigui de miso o tamari (salsa de soia), a les quals se li afegeixen normalment vegetals o algues.

Els llegums han de consumir-se fins a un 15% del total del menjar del dia.

Pel que fa a les proteïnes animals, es permet menjar peix blanc dues vegades a la setmana, i solament estan permeses les carns de pollastre i gall dindi de manera excepcional, davant algun compromís.

Ous: solament els fertilitzats i un cada deu dies.

Fruites: com a ideal s’ha de prendre fruita cuita o seca, de vegades fresques, sempre que es gaudeixi de bona salut.

Begudes o líquids: sempre després dels menjars, però mai durant l’àpat. S’ha de beure de xarrups.

Les més adequades són el te de tres anys (te Bancha o te kukicha) i el cafè de cereals. Si es beu aigua, hauria d’estar preferiblement tèbia.

Els aliments que no pertanyen a aquest tipus d’alimentació i que segons la macrobiòtica han d’evitar-se són: les carns vermelles, les grasses animals, productes làctics, sucres, els tomàquets, les albergínies i les patates, les fruites tropicals i els sucs, els condiments i espècies fortes i picants, aliments refinats, tots aquells aliments que hagin estat conreats amb adobaments químics, tots aquells aliments amb conservants i colorants afegits.

L’alimentació macrobiòtica es distingeix d’altres formes naturals de dietes per diverses raons:

-usen específicament el miso i les algues marines com el kuzu, lotus, mebosi i altres components de l’alimentació japonesa
-la “yanguització” de l’alimentació és fonamental mitjançant formes de preparació i condimentació
-en línies generals els aliments yang són els pertanyents al regne animal i els yin són els del regne vegetal
-els cereals integrals són els qui més s’acosten a l’equilibri ideal
-s’ha de mastegar molt el menjar i ser sobri a l’hora de menjar i beure
-és fonamental obtenir plaer a través dels menjars
-la sal marina, un aliment yang, equilibra els plats, i no pot faltar
– els àpats han de dur-se a terme en ambients serens i sense sorolls o bullícies.

I aplicar-ho a la teva vida sempre, amb sentit comú.



Etiquetes relacionades

  • Dietes de Moda
  • La Macrobiòtica

Articles relacionats