Hola 
Entrar
Hem escrit sovint sobre els cítrics. Són tantes les seves propietats i usos, que en molts articles han estat esmentats. Avui els donem tot el protagonisme: Els cítrics
Els cítrics són plantes del gènere Citrus que pertanyen a la família de les Rotàcies. Dins d’aquest gènere, les plantes més conegudes són: Les taronges (Citrus sinensis), Les taronges xineses (Citrus japonica), Les taronges amargues (Citrus aurantium), Les mandarines (Citrus reticulata) , Les llimones (Citrus limon), Els pomelos (Citrus paradisi), Les Llimes (Citrus aurantifolia) Les toronjas (Citrus medica), i les Taronges nanes o kumquats (Citrus margarita = Fortunella margarita)
Les característiques botàniques dels cítrics:
Es caracteritzen per ser arbres o arbustos de fulles perennes, amb una alçada que pot oscil·lar entre els 5 i 16 metres. Algunes espècies actuals, es cultiven en forma de varietats nanes que permeten realitzar les tasques agrícoles més fàcilment i resulten més productius.
Les flors, molt oloroses, solen estar reunides en inflorescències, generalment en forma de corimbes encara que més rarament apareixen aïllades. Tenen cinc pètals i nombroses estambs.
Destaquen pels seus grans fruits carnosos que són hesperidis amb pell gruixuda, amb una mida habitual entre els 3 i els 10 cm de llarg, encara que existeixen espècies que arriben als 30.
La pell dels fruits és rica en glàndules amb olis essencials que s’utilitzen per a l’extracció d’aquests.
Els cítrics floreixen a la primavera i els fruits es recullen a partir de la tardor fins a l’hivern.
Propietats dels cítrics
Antioxidant: Els cítrics es caracteritzen fonamentalment pels seus fruits grans, que contenen quantitats abundants de vitamina C, olis essencials, llimonoides, flavonoides i àcid cítric.
L’àcid cítric és un component amb una fórmula C3H4OH(COOH)3, que és el que els proporciona el característic sabor àcid.
La presència de llimonoides (limonina i nomilina) i flavonoides, els dota de propietats preventoris de certes malalties a causa dels seus efectes antioxidants, diürètics, etc.
Els olis essencials (llimoneno, citral, linalol, citronel·lal, nerol, etc), els fa tenir aquestes aromes tan profunds. Per exemple, les flors de les taronges, es coneixen per la seva particular aroma coneguda com l’aroma de flor del taronger (azahar). Aquestes aromes naturals poden ser extrets i aprofitats en l’ús industrial per a l’ obtenció de perfums i aromatitzants.
Són precisament aquests fito químics els que els donen les seves propietats a aquestes plantes les seves propietats medicinals tan característiques. Els fruits cítrics tenen reconegudes propietats antioxidants capaces de neutralitzar els radicals lliures i impedir el desenvolupament de cèl·lules de càncer.
També son importants les seves propietats antiinflamatòries o la seva capacitat per a prevenir la formació de coàguls a la sang, responsable de nombrosos accidents cardiovasculars.
Les propietats antioxidants també tenen capacitat per a protegir-nos i curar-nos les malalties dels ulls o per ajudar a reduir els efectes negatius de les malalties pulmonars.
Bioflavonoides dels cítrics
Dins dels fito químics que posseeixen els cítrics, els més nombrosos són els bioflavonoides amb elevades quantitats de carotens.
Vitamina C dels cítrics
La vitamina C que proporcionen la majoria dels fruits, a més de ser un potent antioxidant, ha estat utilitzada des de sempre per les seves propietats antiescorbútiques i per a millorar la recuperació i els símptomes en malalties com la grip i el refredat.
A més, aquesta vitamina és imprescindible per a la síntesi de col·lagen, una proteïna estructural necessària per a la correcta formació dels ossos, osteoporosis, per a prevenir les genives sagnants, per a millorar la salut de la pell, la salut de les articulacions, etc.
Els principals cítrics són els següents:
– Llimoner (Citrus limon (L.) Burm): Amb les flors interiorment blanques i els extrems rosats. Fruit d’escorça gruixida y groc brillant quan està ben madur. Amb l’extrem acabat en peònia.
– Cidro o toronjo (Citrus medica L.): Molt semblant al llimoner però té els fruits més grans i més rodons, amb l’escorça més gruixuda i amb un suc més agrí. Normalment arriba als 3 o 5 m. Es originari d’Asia, i es cultiva actualment als països mediterranis.- Llima (Citrus aurantifolia): És originaria del sudest assiátic, amb una mida i forma semblant a la llimona però amb la diferència que aquest té la seva pell més prima i de color verd (Algunes varietats de llima tenen la pell groga).
– Taronges (Citrus sinensis): Té la seva pell més arrugada i la polpa més amarga. Les seves ales tenen el eciolo més ample i les branques més espinoses.
– Kumquats ( Citrus margarita = Fortunella margarita): Originària de la Xina, és d’una mida més petita, la pell ataronjada i té una forma més o menys ovalada (segons l’espècie). Aquesta fruita sorgeix d’un arbre petit, i que també el pots conèixer com a kumquat.
– Pomelo ( Citrus paradisi Macfaydyen in Hooker): Pot arribar als 8 metres d’ alçada. Té les flors més grans i els fruits més arrodonits, la pell gruixuda, molt gruixuda. És originari de la Xina i ara es cultiva als països de clíma càllid, especialment als mediterranis.
– Mandarino: ( Citrus deliciosa Ten) : També alt, de fins a 8 m., és molt menys arrodonit que la resta. Té les fulles estretes i els fruits com aplanats, amb la seva pell fàcilment separable de la carn. Aquesta sol ser més dolça que la resta de fruits dels cítrics.
Ho sabies?
L’ origen dels cítrics es centra a les regions subtropicals i tropicals d’Assia des d’on, paulatinament, s’ha anat introduint en totes les regions del món que presenten un clima càlid. Els principals països productors son: Xina, Espanya, Sudàfrica, Austràlia i Estats Units (Califòrnia, Texas i Florida).
Molts experts consideren que existeixen només quatre espècies originals de cítrics: la llima, el pomelo, la sidra i la mandarina; i que la resta, són totes espècies híbrides.
Torna