Hola 
Entrar
Segons l’enciclopèdia el Dia de Sant Valentí:
“És una celebració tradicional en la qual els nuvis, enamorats o esposos s’expressen el seu amor o afecte mútuament. Se celebra el 14 de febrer, onomàstic de Sant Valentí. En molts països se li diu el Dia dels enamorats.
En l’actualitat, se celebra mitjançant l’intercanvi de notes d’amor o “valentines”, amb símbols com la forma simbòlica del cor i de Cupido. Des del segle XIX es va introduir l’intercanvi de postals produïdes massivament. A aquesta pràctica es va sumar l’intercanvi de regals, com les roses i xocolates, normalment regalats a les dones pels homes. Als Estats Units, aquesta celebració també es va començar a associar amb una salutació als amors platònics de “Happy Valentine’s”, enviat pels homes a les seves amigues – o en menor casos, als seus amics-.
La festa de Sant Valentí es va començar a celebrar a l’Església Catòlica l’any 484 dC, fins al 1969 quan es va decidir no incloure més la festa com una celebració oficial de l’església donat que no podia verificar amb certesa el seu origen, però àdhuc algunes parròquies continuen amb la festivitat.
Encara que no se sap amb certesa com es va iniciar aquesta festa.
Segons els historiadors, es va iniciar com moltes d’altres festes modernes, la festa de Sant Valentí va tenir els seus inicis en un costum pagà. Hi ha diverses versions del seu origen.
Es diu que en l’Antiga Roma hi havia una celebració anomenada Lupercales en la qual els joves solters treien en una loteria d’amor, el nom d’una jove soltera la qual es convertia en la seva companya sexual per tot un any. Es diu que davant aquesta depravació, un sacerdot Catòlic que es deia ‘Valentí’ va proposar una idea diferent. Es feia una loteria, on tan joves homes com les verges treien el nom d’algun Sant al qual es proposava imitar per un any.
Una altra versió explica que la Festa de Sant Valentí es va originar arrel de la història d’un Romà, que va ser martiritzat per negar-se a deixar el Cristianisme. Ell va morir el dia 14 de febrer de 269 aC, el mateix dia que s’havia dedicat a les loteries d’amor.
I encara una altra versió: L’emperador romà, Claudi II pensava que els soldats solters eren millors per a la guerra que els casats, ja que aquests últims tenien els seus cors dividits entre la guerra i la família, i no exercien bé la seva missió. Per aquesta raó, Claudi va prohibir als soldats que es casessin. Davant aquesta ‘injustícia’ el sacerdot Valentí acompanyat de dos sacerdots més, van decidir casar els joves d’amagat segons el ritu de l’Església.
Cupido
A la festa de Sant Valentí, se li ha inclòs a ‘Cupido’, la imatge d’un petit nen amb ales que porta un arc amb fletxes. Les targetes de Sant Valentí porten no solament flors i cors, sinó també dibuixos del famós nen que vola i llança les seves fletxes als enamorats. Quin és l’origen de Cupido?
En la mitologia romana, Cupido és el déu de l’amor. Equival a l’Eros de la mitologia grega, i a Kāmadeva en la mitologia hindú. És fill de Venus i de Mart. Se li adjudica la creació d’amors i passions entre els mortals i sol ser representat per un nen amb ales (semblant a un àngel de la mitologia cristiana). En ser fill dels déus de la guerra i de l’amor, Cupido resulta ser el déu dels enamorats, creant d’aquesta manera un balanç entre l’amor i la tragèdia.
En el proper article trobaràs una Recepta especial per si vols celebrar el Dia de Sant Valentí.
Torna