Hola 
Entrar
“L’aigua és aigua, i punt”. Quantes vegades hem sentit aquesta sentència? I encara que és cert que a primera vista, totes les aigües s’hi assemblen, en realitat pressenten moltes diferències entre elles.
Si ens fixem en les sals minerals que porten, podem dividir-les en quatres grans tipus:
Aigües mínimament mineralitzades: Tenen un residu inferior a 50 mg/l., són molt lleugeres i es poden beure sense problemes. Formen part d’aquest grup les aigües pobre en sodi, que tenen una acció diürètica i que són aconsellades en casos de presència de càlculs renals o hipertensió.
Aigües Oligominerals: Són les més comuns. El seu residu està entre 50 i 500 mg/l. Pel seu baix contingut en sals són les més adients per beure diàriament. No tenen contraindicacions i tenen bones propietats diürètiques.
Aigües mineralitzades: El seu residu fix està entre 500 i 1.500 mg/l. Pel seu alt contingut en sals minerals és millor alternar el seu consum amb aigües menys mineralitzades, per evitar un excessiu aportament de minerals. Estan indicades per a persones que practiquen esport o fan treballs d’esforç i també en casos de carència de calci i magnesi.
Aigües molt mineralitzades: Són aquelles amb un residu superior a 1.500 mg/l. Bàsicament es tracta d’aigües termals per beure amb finalitats terapèutiques i sempre sota control mèdic. Segons els minerals que contenen poden estimular les funcions biliars, les de l’estómac o les del fetge.
Les etiquetes:
Quan parlem d’aigua envasada se la defineix, generalment, com a “Aigua Mineral”. Però, en realitat, no totes ho són. Segons la legislació actual, les aigües es poden dividir en:
Aigua Mineral Natural: Són les que sorgeixen de brolladors subterranis de forma natural, de puresa natural, caracteritzades pel seu contingut en minerals. Ha de ser embotellada a la mateixa font i obtenir el reconeixement del ministeri de Sanitat
Aigua de Brollador: Són les aigües potables d’origen subterrani que emergeixen en forma de brollador natural o que es capten des de la superfície amb mitjans mecànics. No pot ser desinfectada, però, a diferència de la mineral, no té una composició química tan estable.
Aigua Potable Preparada: Són aigües que poden haver estat desinfectades afegint clor o tractades de forma industrial per decantació, filtració o ozonització. La llei prohibeix definir-les com a minerals, mineralitzades o naturals.
Pel que fa a l’aigua amb gas, n’hi ha dues categories: Si en l’etiqueta posa “Aigua mineral naturalment gasosa” o “Aigua mineral natural carbònica natural”, aquesta és embotellada tal com surt del brollador. Per contra, a l’aigua gasificada se li han afegit les “bombolletes” durant el seu embotellament.
Torna