Hola 
Entrar
Pocs aliments divideixen a la gent com l’all. O l’estimes o el detestes. En el que tothom està d’acord, això sí, és en el seu alt valor nutricional i medicinal. El mateix Louis Pasteur va ser qui, el segle XIX, va descobrir les seves virtuts com a antibiòtic natural. Estudis posteriors durant tot el segle XX no van fer sinó, confirmar els estudis de Pasteur i concloure que l’all, aliment fonamental a la dieta mediterrània, és un dels nostres grans aliats.
El seu punt fort resideix en els més de 200 components volàtils que li donen aquest sabor i aquesta olor tan característica, i que tenen com a matriu comuna el sofre. L’element més interessant d’aquests components és l’al·licina, substància que es forma quan l’all és aixafat o triturat. Molt eficaç contra els radicals lliures i els microbis i que ajuda a prevenir l’arteriosclerosi i protegeix el fetge de les toxines.
La forma en què es prepara l’all per a consumir-lo i la forma com es pren són importantíssimes per a la seva eficàcia. És a dir, alguns dels seus efectes es produeixen millor si es menja cru i d’altres si es consumeix cuinat (regular la pressió arterial, per exemple).
Sabies què?
Pots refregar una dent d’all per la part interior d’una enciamera per donar-li a les teves amanides una aroma molt especial. Amb compte, això sí.
Torna