Hola 
Entrar
Amb la tardor i l’hivern torna la temporada de caça i les zones on es practica aquesta activitat s’omplen de caçadors desitjosos de practicar-la. Aquesta carn, en principi saludable i natural, ja que no té cap mena de residu farmacològic, no està exenta de riscos, tals com contaminants biològics i substàncies tòxiques pròpies del medi ambient (metalls pesants, insecticides, etc.)
La carn de caça es caracteritza per presentar un color vermell més obscur que les de les espècies domèstiques. A més, aquest color s’incrementa amb l’edat de l’animal. També la seva olor, profunda i a camp, la distingeix.
En comparació amb la carn dels animals domèstics, podem dir que la carn de caça és més aviat dura, encara que aquesta duresa canvia depenent de l’edat de la peça i de la època de l’any en què ha estat caçat.
A més edat de l’animal, més duresa. Avui en dia, és possible la seva criança en granges, la qual cosa permet obtenir carns més toves i tendres, sacrificant, això sí, el seu sabor, ja que la dieta i l’exercici que puguin tenir és molt diferent dels salvatges.
La carn de caça es divideix en dos grans grups: De pèl i de ploma.
Quan a la caça de pell, aquesta es pot dividir segons la seva mida en major (senglar, isard,…) i menor (conill, llebre).
La de ploma es divideix segons el seu hàbitat: De terra (perdiu, guatlla), de muntanya (gall silvestre, gall salvatge,..) i d’aigua (ànec).
Pel que fa a la seva composició nutricional, aquesta és molt variada i dependrà de l’espècie, l’edat, el sexe, etc. Malgrat això, sí que és cert que tots els animals salvatges presenten característiques comunes que els diferencien dels animals domèstics.
Les seves carns presenten menys contingut en greix, encara que de similar colesterol. Són riques en ferro i fòsfor i també contenen magnesi i potassi, la qual cosa les converteix en òptimes per a persones amb problemes d’anèmia.
A més presenten el gran avantatge de no tenir residus d’hormones ni antibiòtics que sí que poden presentar les carns d’abastiment.
Però no tot són avantatges i entre els principals inconvenients podem trobar l’excessiva quantitat d’acid làctic que es convertirà posteriorment en àcid úric. A més, la carn de caça pot haver estat contaminada si l’animal s’ha alimentat de cultius tractats amb herbicides o ha menjat algun ham enverinat. Per això és molt important que qualsevol peça la revisi un veterinari abans de consumir-se.
Sabies què?
Un dels principals perills que presenta la carn de caça es deu al fet que algun projectil hagi perforat l’estómac de l’animal, contaminant-se la carn de seguida.
Torna