Hola 
Entrar
La dent de lleó és una planta herbàcia, que creix en els prats, els jardins, en els boscos i a la vora dels camins. Considerada per molts com a mala herba, és de vegades un problema per als jardiners. Les seves fulles són llargues i dentades i les seves flors grogues.
La dent de lleó és conegut també com “la millor amiga del fetge“, perquè estimula les funcions hepàtiques; quan la bilis s’acumula en el fetge, la dent de lleó, obre les vies biliars. És un diürètic particularment eficaç, excel·lent en problemes del sistema digestiu, ajuda a combatre l’estrenyiment, i la pesadesa estomacal, entre altres.
Com que és molt ric en potassi, permet equilibrar la pèrdua d’aquest durant una cura de desintoxicació.
Contraindicació: La dent de lleó no es pot prendre en casos de càlculs biliars i úlceres.
Per fer-te una tisana de dent de lleó:
Bull durant 5 minuts, 1 cullerada sopera d’arrels de dent de lleó per una tassa d’aigua. Després filtra-ho i ja es pot beure. Es recomanen tres tasses al dia d’aquesta tisana.
Nota: Les fulles de la dent de lleó es mengen com a amanida.
Curiositat: En la mitologia Grega, el primer herbolari va ser Centaure Quirón. Quirón li va ensenyar a Asclepi, el Déu grec de la medicina, l’art de sanar amb l’ajuda de la naturalesa.
La medicina primitiva a Grècia estava lligada a la màgia i els grecs es feien guarir en els temples dedicats a Esculapi. Més tard, els grecs van fundar escoles empíriques, com “l’escola de Cos”, amb Hipòcrates com a figura principal. Hipòcrates allibera la medicina de la superstició i aporta el seu coneixement de 200 plantes medicinals i remeis vegetals, entre elles la dent de lleó ja coneguda com a “amiga del fetge”.
Torna