L’origen de la pera se situa entre l’est d’Europa i Àsia. La producció i cultiu de pera era extens a Grècia i van ser aquests els que ho van conrear a les seves illes i els romans van perfeccionar les tècniques de cultiu i el van estendre per l’Europa de la mediterrània, el Nord d’Àfrica i Gran Bretanya. A poc a poc la producció de peres es va estendre a tot Europa, especialment a França i Bèlgica. En 1400 els conqueridors espanyols igual que van fer amb la poma van exportar aquest producte a Amèrica on va ser cultivat a Mèxic i Califòrnia.

Els grecs i, més endavant, els romans van introduir-ne el cultiu a casa nostra, especialment a la zona de la conca de l’Ebre, actualment a Lleida es centra el cultiu de peres a Catalunya.

Les varietats

Existeixen nombroses varietats de peres conreades al món, hi ha varietats toves o dures, aptes per a consum en fresc o per a cuinar, arrodonides, allargades, corbades, i amb gran varietat de grandàries i de color. Existeix una espècie pròxima a la pera europea, la pera asiàtica o nashi, menys coneguda a Europa però àmpliament estesa en el continent asiàtic, la Xina és el major productor de peres del món.

Les varietats més conreades a les nostres terres són:

• Conference. Varietat anglesa molt allargada, de calibre mitjà. La pell és molt gruixuda, de color groc verdós amb un puntejat vermellós ataronjat. La polpa és fina i aromàtica, sucosa, ensucrada i amb molta aigua, es caracteritza per l’oxidació de la seva pell. Es consumeix d’octubre fins a febrer.

• Llimonera. Varietat primerenca, la més refrescant per als mesos d’estiu, de grandària gran, forma allargada i de color verd-groc, amb petits punts marrons.

• Blanquilla. També coneguda com a pera d’aigua, de grandària mitjana, de pell llisa, fina, brillant i verdosa. La carn és sucosa i agradable, amb cor molt petit. Es recol·lecta d’agost a setembre.

• Pera de Sant Joan. Anomenada també pera castell, és de petit calibre de color groc intens amb xapes vermelles quan estan madures, és la pera més primerenca de la temporada d’estiu. La textura és forta i la seva carn blanca, ferma, cruixent i molt dolça.

• Ercolini. Té forma de llàgrima amb la pell fina i llisa, quan està madura la seva polpa és carnosa i tova, i el seu sabor és melós àcid i aromàtic. De color groc sobre fons verd i zones vermelloses.

• Flor d’hivern. És molt gran i de forma cònica amb base ampla, amb la pell de color groc, té la carn molt dura, sucosa i d’excel·lent sabor. Tal com diu el seu nom es cull a l’hivern i es conserva perfectament fora de la nevera.

Propietats nutricionals i beneficis per la salut

– Conté molt poques calories, 50 cal per a cada 100 g.

– Pel seu alt contingut en aigua el 85 per cent del seu ajuda a eliminar l’excés de toxines

– Ens aporta sobre un 12 per cent d’hidrats de carboni, dels quals, la majoria, un 54 per cent corresponen a fructosa.

– Amb el seu alt contingut en potassi a més de magnesi i calci, la pera també ens ajudarà a mantenir la pressió arterial en valors normals

– Ens aporta una gran quantitat de fibra, la qual cosa ens facilita el trànsit intestinal.

– La fibra més aigua i la vitamina B3 que conté la pera, juntament amb l’alt contingut en potassi i arbutina la fan molt diürètica.

– Protegeix les nostres cèl·lules de l’oxidació en contenir apreciables quantitats de vitamina C.

Com escollir i conservar les peres

Si vols que la pera contingui totes les seves vitamines i antioxidants, escull la pera madura i assegurat que ha madurat a l’arbre. Si és verda, la pera és dura i molt àcida o astringent, a mesura que va madurant s’endolceix i estova. Pressiona lleugerament amb el dit per saber si és madura, ha de cedir una mica a la pressió.

Cal que traguis les peres de la bossa quan arribis a casa, ja que durant la seva maduració emeten etilè, un gas que les deteriora, per la qual cosa no has de guardar-les en envasos hermètics. Manipula-les amb cura perquè són molt delicades i, si tenen cops, de seguida es fiquen negres.

Les peres com a fruita perible que és, és molt delicada quant a la seva conservació, això les fa incompatibles per a ser congelades, conserva-les en llocs frescos i secs, protegits de la llum consumint-les així que madurin, o bé si estan molt madures fica-les a la part menys freda de la nevera, no més de tres dies.

Pels pròxims mesos d’estiu no dubtis a incloure la pera en la teva dieta sana.

The post La pera appeared first on Sorli.

Es diu que el búrgul és una versió menys elaborada del cuscús. El búrgul s’obté a partir de grans de blat que se sotmeten a una llarga cocció amb aigua, s’assequen deixant-los al sol en els terrats de les cases durant uns quants dies, després s’esmicolen resultant uns grans trencats irregulars, que se’ls lleva el segó i es calibren amb sedassos i tamisos. La llarga cocció i el posterior assecat acurat del búrgul fan que es conservi durant molt de temps. És un aliment precuinat, que el podem trobar de diferents tipus, búrgul vermell o ros, i búrgul de gra fi o gra gruixut. També s’elabora búrgul amb altres cereals, com el búrgul d’ordi o búrgul de civada.

Per la seva part el cuscús s’elabora d’una altra manera, una mica més laboriosa. El cuscús s’obté a partir de la sèmola de blat dur, que es mol fins a aconseguir una farina fina, aquesta farina es pasta amb aigua i sal fins a aconseguir una massa molt espessa que es deixa assecar. Una vegada seca la massa es fan boletes amb les mans, o almenys així es feia en el mètode tradicional. Després és habitual donar-li una precocció bullint-los lleument per a allargar la caducitat i escurçar els temps de preparació en cuinar-lo. La major part del cuscús que trobem a Europa és precuinat.

Diferent preparació a la cuina

El cuscús es cou al vapor per aconseguir un gra solt, mentre el búrgul es sol bullir per a suavitzar el gra. Per bullir el búrgul necessitarem el doble d’aigua que de búrgul, en canvi pel cuscús en tindrem prou amb la mateixa quantitat d’aigua.

El búrgul podem usar-ho com a substitut de l’arròs, del cuscús o d’altres grans sencers, com l’ordi o la quinoa. En estar parcialment precuit, el temps de cocció és més curt que en el cas d’altres grans sencers, variant el temps si és búrgul de gra fi o gra gruixut. També el podem cuinar al vapor o deixant-lo en remull en aigua.

El búrgul és un ingredient bàsic per a preparar tabule. Es pot fer també amb cuscús, però queda millor i més autèntic amb búrgul. El tabule és una recepta exquisida del Magrib i de l’Orient Mitjà, originària de Síria o el Líban, és un plat ideal sobretot per als mesos d’estiu, ja que és refrescant i molt senzill de preparar, el truc és aconseguir que el gra quedi solt. El búrgul s’utilitza en plats guisats, estofats, farcits, mandonguilles, hamburgueses vegetarianes i és l’ingredient principal per fer la massa del Kebe.

El cuscús és l’ingredient principal per a preparar el plat del mateix nom, una recepta del nord d’Àfrica que està riquíssima. El cuscús cuinat de manera tradicional es fa al vapor en una cuscusera amb aigua o brou, si no teniu cuscusera ho podeu fer en una cassola especial amb compartiment superior pel vapor. Al Marroc normalment es cuina amb carn de xai o pollastre o verdures en la part baixa i el cuscús en la superior així amb el vapor que deixen anar els ingredients, els grans de cuscús agafaràn tots els aromes i sabors. A Algèria el cuscús va acompanyat de cigrons, de faves, d’una gran quantitat de llegums i hortalisses (carxofes, carabassons, patates, albergínies, cards, fonoll, pèsols) i, algunes vegades carn. El cuscús saharià és servit sense llegums ni brou, a Tunísia, porta sempre cigrons acompanyant conill, perdigons o xai.

Quan a les diferències en el sabor del búrgul i el cuscús, podem dir que el búrgul aporta a les receptes un sabor que pot recordar lleugerament als fruits secs, en canvi el cuscús absorbeix el sabor de les salses i guisats amb què es cuina.

Nutritivament el cuscús és sèmola de blat, i el búrgul grans de blat que malgrat que hagin estat precuits i trossejats conserva el 95% del segó i del germen en el seu nucli, per la qual cosa se li continua considerant un gra sencer. El cuscús pel seu alt contingut en aigua ens aportarà menys nutrients que el búrgul.

The post Búrgul o Cuscús appeared first on Sorli.

Els raps són inconfusibles en relació amb qualsevol altre peix que puguis trobar a mar, a la llotja o al mercat pel seu gran cap aplanat, gairebé tant gran com el seu cos i la boca enorme en forma de mitja lluna, amb dues fileres de dents ganxudes. Hi ha dos varietats de rap el blanc Lophius piscatorius i el vermell o negre Lophius budegassa, cal saber distingir les dues espècies per interès gastronòmic. El rap blanc té el peritoneu de color blanc, mentre que el rap negre el té de color negre, a més, el blanc té de 11 a 12 radis en la segona aleta dorsal i el negre només de 8 a 9. Els raps es comercialitzen sempre sense estómac ni budells i es col·loquen panxa enlaire per tal que es distingeixi clarament el color del peritoneu.

Ideal per fer dieta

El rap és ric en vitamines hidrosolubles del grup B, a més de minerals com el ferro, sodi, fòsfor, potassi, calci, magnesi i àcid fòlic. Aquest peix blanc ens aporta força proteïnes importants pel nostre organisme, amb molt poc greix. Per això és apte per qualsevol persona amb problemes digestius o per fer dieta, sempre que el cuinem a la planxa, al forn, o al vapor a la papillota i que no abusis de salses o altres ingredients que facin augmentar les calories del plat. 

Com conservar el rap 

Hem explicat que els raps és venen sense estómac ni budells, però cal netejar-los bé, si no t’ho han fet a la peixateria fes-ho a casa. Millor si cuines el rap el mateix dia que el compres, però sinó, el pots ficar a la part més freda del frigorífic entre 2 i 4 graus de temperatura, en un recipient tancat per no escampar a tota la nevera la seva olor.

Al frigorífic el rap és conservarà en perfecte estat i amb totes les seves propietats dos dies, si vols conservar-lo més temps, congela’l o compra’l ja congelat. Al congelador podràs conservar el rap cuinat o sense cuinar fins a sis mesos.

Gastronòmicament

Com la resta de peixos, ha de cuinar-se poc, perquè no perdi aigua, textura ni sabor. La carn del rap negre és de millor qualitat i més gustosa. La carn del blanc, durant la cocció desprèn gran quantitat d’aigua i, conseqüentment, el seu volum minva, cosa que no passa amb la carn del negre. Aquests dos fets fan que el rap negre sigui força més cotitzat.

El rap té una carn blanca, sense espines, sense escates i és un dels primers peixos que es dóna a infants i adults que volen menjar peix sense espines. Es comercialitza fresc o congelat, el congelat el trobaràs sense el cap ni la pell, peces que als raps frescos són molt apreciades per fer excel·lents fumets o brous, sopes i suquets.

Trobaràs plats amb rap cuit al vapor, rostit, bullit, fregit, saltat a la paella o cuit al forn i microones. No hi ha receptari de cuina que no tingui, almenys, una recepta amb rap, com rap al all cremat, rap a la marinera, rap a la catalana, rap farcit, rap allagostat, rap guisat, a la americana. També hi ha moltes receptes amb cues de rap, cues a la planxa, amb pebrots del piquillo, amb patates, carpaccio, suquet, amb all i oli, broquetes de rap o rap arrebossat. A més el fetge del rap s´ha convertit en un ingredient sibarita dels millors gurmets, com en les receptes de micuit o paté de fetge de rap.

Per gaudir d’un plat de rap molt fàcil i boníssim n’hi ha prou amb una mica de julivert, sal i un raig d’oli d’oliva verge, cuinat a la planxa o a la brasa. Els ingredients que sempre fan bona companyia al rap sense disfressar el seu gust són els tomàquets, les cebes i les patates.

Cuinis com cuinis el rap no et decepcionarà, el seu sabor gustós i suau al mateix temps és perfecte i saludable per a tota la família.

The post El Rap appeared first on Sorli.

En la nostra tradició trobem les faves de La masovera, aquella que diu “els divendres faves tendres”, i sobretot, la fava que s’amaga dins els tortells de Reis.

Per la nostra salut

Ens aporten moltíssims beneficis, són una bona font de vitamines del grup B, de gran importància per al correcte funcionament del sistema nerviós, especialment tiamina (vitamina B1) i folats (vitamina B9). Contenen gran quantitat de manganès, un mineral amb acció antioxidant, que ajudar a la cicatrització de les ferides i a l’absorció d’algunes vitamines. 100 g de faves ens aporten el 80 per cent de les nostres necessitats diàries de manganès.

A les faves estan presents de forma significativa fòsfor, magnesi i coure, aportant per cada 100 g de producte, més del 40 del cent de les nostres necessitats diàries de cadascun d’ells. Aquests tres minerals són de gran importància per al desenvolupament i manteniment ossi, la contracció muscular i l’impuls nerviós. Aquests minerals fan de les faves un aliment molt idoni per a les persones que practiquen esport i volen aconseguir un bon desenvolupament muscular. A més les seves altes dosis de proteïnes vegetals ajuden a mantenir els músculs en perfectes condicions.

Cal no oblidar que les faves són un aliment lliure de greix i amb alt contingut en fibra, per la qual cosa és ideal per a les persones que volen mantenir el seu pes de la millor forma possible.

Les faves a la cuina

Ara estem en plena temporada de faves. La millor època per a gaudir de les faves és la primera meitat de l’any, des de gener fins a juny aproximadament, ja que en aquestes dates és fàcil trobar faves fresques, les millors per a cuinar. Pots consumir-les inclús crues quan estan ben verdes i tendres.

Cuina les faves fresques, congelades o bé envasades, totes ens serviran per a fer bones receptes, però millor si les faves són fresques, tenen més sabor i conserven totes les seves propietats.

La forma més fàcil de cuinar-les si són fresques, és ficant-les una vegada pelades en una olla amb aigua bullint i una mica de sal, i deixa-les coure uns minuts perquè s’estovin una mica, pots acompanyar-les d’allioli.

Utilitza les faves per a fer receptes variades, com poden ser remenats, saltats i similars. Una altra manera d’emprar-les és preparant alguns guisats, com són les faves a la catalana.

En pots fer amanides o cremes, acompanyar-les amb carn i embotit o utilitzar-les com a complement de plats d’arròs, pasta, marisc o peix. Però l’argument més convincent per cuinar i menjar faves, és que són boníssimes!

The post Les faves appeared first on Sorli.

Origen de l’Amic Invisible

Doncs bé, encara que molts experts assenyalen Veneçuela com el seu bressol, existeixen altres teories que situen el seu origen en diferents rituals nadalencs d’Escandinàvia i també dels Estat Units d’Amèrica (EUA).

Veneçuela. En el segle XIX les dones veneçolanes compromeses no podien tindre amics, només compares. Un grup de dones i homes van decidir reunir-se per a fer-se algun regal i, d’aquesta manera, relacionar-se. Aquest fet va rebre el nom de compare secret del paperet. Els participants treien, aleatòriament, un paperet en el qual posava el nom de l’afortunat amb un regal. L’intercanvi social va fer que aquesta tradició s’exportes a altres països .

Escandinàvia. Als països nòrdics es donen uns cops a la porta i es deixen els regals de Nadal, sense deixar-se veure, perquè els destinataris els recullin, i així homenatjar els ajudants de Santa Claus. El seu Amic Invisible es coneix com Julklapp; Jul, significa Nadal i klapp, donar cops. Encara que els escandinaus no fiquen paperets amb els noms dels obsequiats, sí que escriuen una dedicatòria o una poesia per a donar pistes per poder esbrinar per a qui és cada regal.

EUA. En Larry Dean Stewart de Kansas, va perdre diverses vegades el seu treball durant el Nadal, originant-li dificultats econòmiques. No obstant això, anys després va invertir en una televisió per cable i, a partir de llavors la sort el va acompanyar econòmicament. De manera anònima enviava diners a qui ho necessitava tots els nadals. Quan va caure malalt de càncer, es va conèixer la seva identitat. Conegut com Secret Santa, que molts segueixen durant aquestes festes als Estats Units.

Alguns consells

Si ja resulta bastant complicat regalar a una amiga de tota la vida, imagina’t regalar a aquell company que només coneixes de la màquina de cafè. Per això, cal tenir en compte alguns consells per a encertar a l’hora de triar el regal.

Una cosa que us pot salvar a més d’un, és la creació d’una llista de regals en la qual cadascun fa un llistat de coses que desitja, amb un preu màxim. Molts es negaran a fer-la, però és la millor manera d’evitar situacions com, la de posar bona cara malgrat que el regal que has rebut sigui una bossa de llaminadures.

Si la persona que t’ha tocat és un bon company de feina, ho tindràs més fàcil. Per exemple, pots decantar-te per un regal personalitzat. Li farà més il·lusió una tassa amb una frase que sempre digui i no una típica que trobis en qualsevol botiga.

Si en canvi t’ha tocat algú que gairebé no coneixes, tracta d’esbrinar alguna cosa més sobre la seva personalitat, i pensa en coses amb les quals pugui identificar-se. Per exemple si porta complements quin estil és o si li agrada un determinat tipus de música.

Una de les coses que has d’evitar regalar són perfums o roba, si no coneixes perfectament a la persona, ja que són objectes molt personals, i tens moltes possibilitats d’equivocar-te.

Tampoc regalis qualsevol ximpleria només per a cobrir l’expedient. L’Amic Invisible és una tradició divertida que ens permet afavorir les relacions personals, segur que a tu també t’agradaria rebre un obsequi interessant, i no un regal per a sortir del pas.

Si heu fixat un preu mínim dels regals, no compris alguna cosa que superi aquest mínim per uns pocs cèntims. És millor gastar-se més de l’estipulat i regalar alguna cosa que saps que realment agradarà.

No et prenguis l’Amic Invisible com un mal de cap, pot ser molt divertit!!

The post L’Amic Invisible appeared first on Sorli.

Com triar la xirimoia

És fàcil trobar-les a la venda molt dures o molt toves. Degut a que la xirimoia és un fruit de maduració molt ràpida; amb una temperatura adequada per sobre dels 18 graus, pot madurar en una setmana. En un parell de dies les xirimoies que compris hauran madurat i no et duraran més de cinc dies.

Tampoc aguanta baixes temperatures, el frigorífic escurça la seva vida, no es pot emmagatzemar per sota dels 7 graus ja que és molt sensible als danys pel fred, la temperatura de conservació ideal serien uns 10 graus.

El moment ideal per a degustar-la és quan estrenyis amb els dits la seva pell, i aquesta cedeix lleument a la pressió. Posa atenció al color de la seva pell, si té taques fosques o negres evita menjar-la. En cas que l’hagis tallat i vulguis conservar-la per més temps, evita que la seva polpa s’oxidi i enfosqueixi, col·locant-li unes gotes de suc de llimona.

Com consumir la xirimoia

Per a consumir-la hauràs de traure-li totes les llavors i desprendre la pell de la polpa. Tingues la precaució de no consumir les llavors perquè són molt tòxiques.

La forma més natural de menjar una xirimoia és tallar-la en dues meitats, retirar la petita i dura tija interior i gaudir-la a cullerades, retorna al plat les llavors intactes. Així gaudiràs de tot el seu gust i propietats.

Pots preparar una crema de xirimoies, buidant la seva carn en un colador xinès per a eliminar les llavors, afegeix suc de llimona. Barrejar-ho bé i ja tindràs una apetitosa crema de xirimoia natural.

Amb aquesta crema es poden elaborar fantàstiques preparacions, com les següents:

– Com a base d’una macedònia amb altres fruites.

– Barreja-la amb iogurt i musli o llavors triturades.

– Substitueix la llet en una recepta de natilles.

– Amb gelatina pots elaborar un pastís semifred o bavaroise.

– Pots emplenar, cobrir o decorar pastissos, bunyols, cupcakes

D’altra banda, els esquinçalls de polpa es poden afegir a amanides, saltats lleugers d’arròs, quinoa o cuscús amb verdures, torrades, pasta farcida, cassoles de bolets, amanides de fruites o a postres de gelatina o amb iogurt.

Que ens aporta la xirimoia

– Conté un 20% de carbohidrats, principalment glucosa i fructosa.

– És una bona font d’energia: una xirimoia petita de 200 grams proporciona 172 calories.

– Te poques calories en relació al seu volum, per això les persones amb diabetis tipus 2 poden incloure-la regularment en la seva dieta.

– Resulta molt nutritiva, perquè les vitamines i minerals estan molt concentrats en la seva polpa. Conté vitamines del grup B i C, així com bones quantitats de potassi, calci i ferro, i encara que en molt baixa proporció també zinc, iode, coure i manganès.

Els beneficis de la xirimoia

– Afavoreix la digestió. El seu contingut en enzims digestius, millora la digestió. A més per la seva aportació de fibra soluble contribueix a protegir la flora intestinal i a regular el peristaltisme i el colesterol.

– Combat l’anèmia. 200 grams de xirimoia aporten el 8% del ferro que es precisa al dia, i en anar acompanyat de vitamina C, la seva absorció es veu potenciada.

– Regula la tensió arterial. Conté abundant potassi, juntament amb el seu escàs contingut en sodi la converteix en una bona aliada de la salut arterial.

– Enforteix els ossos i els músculs. Una xirimoia petita de 200 g proporciona el 10% del magnesi que es precisa al dia i petites quantitats de calci, tots dos importants per a la salut dels ossos. A més aquests 200 g de xirimoia cobreixen el 60% de les necessitats diàries de vitamina C, necessària en la formació del col·lagen de les fibres del sistema nerviós i els músculs, les dents i els ossos.

The post La xirimoia appeared first on Sorli.

1. Un dels senyals de si una carxofa és fresca serà l’estat de les seves fulles i el seu tacte, de manera que has de buscar aquelles carxofes que estiguin atapeïdes i dures, amb les fulles totalment tancades i la tija molt dura i poc flexible, com més flexible sigui més temps porta tallada, la tija haurà de ser ferma. Has de palpar-les i triar-les que no tinguin les fulles separades ni estiguin toves.

2. Observa bé l’aparença de les carxofes, has de triar-les amb les fulles de color verd brillant i sense taques negres o marronoses. En cas de que tinguin aquestes taques, serà senyal que les carxofes no són fresques. Una altra manera de comprovar la seva frescor és intentar plegar una de les fulles exteriors, aquesta s’ha de trencar i no doblegar.

3. En quant a la mida, és recomanable que optis per carxofes petites o mitjanes, ja que les de major grandària poden resultar una mica dures i espatllar la teva recepta de carxofes. Així i tot, hauràs d’assegurar-te que les carxofes tinguin un pes apropiat, senyal que tenen carn.

Perquè no ennegreixin

És important saber que la carxofa és un vegetal que s’oxida molt fàcilment, és a dir, s’ennegreix en molt poc temps. Perquè això no succeeixi, mentre les estàs netejant i pelant, les pots anar ficant en un bol amb aigua freda i el suc de mitja llimona que evitarà l’oxidació i podràs conservar-les en estat òptim durant la seva preparació. Si prefereixes no utilitzar llimona, pots recórrer al julivert: substitueix la llimona per un manat de julivert fresc en el bol d’aigua i no notaràs el canvi.

Netejar les carxofes

1. Comença pelant la tija de les carxofes. Pela la part més superficial amb ajuda d’un ganivet pelador o ganivet amb punta, tenint cura que la tija no es trenqui.

2. Amb el mateix ganivet retira (tallant) les tres primeres capes/fulles exteriors de la carxofa. Fes-ho com si estiguéssim pelant una patata, amb cura que la carxofa no se’t trenqui. Veuràs que ara tens una carxofa de color més groguenc i un verd no tant intens.

3. Repassa també la base de la carxofa amb un ganivet i retira totes les restes més verdes que puguin quedar, ja que aquesta part també és molt dura.

4. Després elimina la part superior de la carxofa per quedar-te amb el centre i la tija, fes-ho tallant la part de dalt de la carxofa (uns dos dits), amb l’objectiu d’utilitzar la part més tendra i sucosa.

5. Talla la carxofa per la meitat, i si veus que al cor té pelets que poden resultar desagradables al paladar, els treus fent un buit amb una cullereta o un ganivet.

6. Finalment, posa les carxofes ja netes al bol d’aigua freda i llimona o julivert (que has preparat anteriorment) i les deixes allí fins que les cuinis.

Un truc per regenerar les carxofes

Les carxofes com flors que són, pots regenerar-les una mica quan no estiguin fresques, per fer-ho talla una mica les tiges i les fiques en gots amb aigua freda una estona.

The post Consells per escollir i netejar les carxofes appeared first on Sorli.

El rave, un super aliment

És un aliment amb poc contingut calòric i una part d’aigua. El rave es considera un super aliment pel seu alt valor nutritiu, i pot protegir-nos de malalties si el consumim regularment. Aquí tens 10 raons per incloure’l a la dieta:

1. Per la seva acció antioxidant: la vitamina C que ens proporciona ajuda a la formació i al manteniment de col·lagen, ossos i dents.

2. Per la seva aportació de fibra: el consum regular de raves ens ajudarà a combatre el restrenyiment i altres desordres estomacals.

3. Pel seu efecte diürètic: els raves van molt bé en dietes d’aprimament i per a persones propenses a la retenció de líquids o amb artritis.

4. Perquè te cura del fetge: els raves estimulen la secreció biliar i protegeixen el sistema hepàtic.

5. Perquè son anticancerosos: s’ha comprovat l’efecte inhibidor de cèl·lules tumorals gràcies al metanetiol.

6. Perquè el seu contingut de greix es proper al zero.

7. Perquè afavoreix l’absorció del ferro dels aliments.

8. Perquè el seu contingut en folats (vitamina B9 o àcid fòlic), que reforcen el nostre sistema immunològic.

9. Perquè és ric en potassi (més que la majoria d’hortalisses!), el mineral que intervé en el funcionament de l’impuls nerviós i en l’activitat muscular.

10. Per la seva aportació de iode.

Els raves són de temporada tant a la primavera com a la tardor, ja ho saps, no poden faltar a la teva dieta.

The post El rave appeared first on Sorli.

En comparació d’altres fruites, les pomes son relativament pobres en vitamina C, però riques en altres nutrients com ara fibra, vitamines del grup B i potassi. A més, és rica en quercetina i pectina, dues substàncies amb propietats molt interessants. La pectina es troba en especial a la pell de les fruites.

Les propietats de la pectina i quercetina

– La pectina redueix el colesterol present a la sang, impedeix la reabsorció del colesterol intestinal produït per la bilis en la digestió dels aliments. El fetge, que necessita el colesterol per formar àcids grassos, l’ha de treure de la sang, i això en redueix la presència. La pectina també elimina metalls pesants com el plom o el mercuri, i també residus de radiació. És beneficiosa en casos de nivells molt baixos de sucre, bona per tractar la depressió emocional que hi està associada.

-La quercetina, un flavonoide de propietats antioxidants que neutralitza els radicals lliures. Té efectes anticancerosos,pot prevenir la formació de tumors, en especial de còlon, de pròstata i de pulmó, i també de desenvolupar malalties degeneratives.

Maneres de menjar les pomes

Les pomes fresques només rentades i menjades a mossegades, són un autèntic plaer i la manera més saludable de consumir-les, però hi ha qui les prefereix pelades i tallades a trossos.

Hi ha altres maneres de preparar-les igualment sanes, com ara en compota, en amanides, en macedònies, al forn, en pastissos, saltades, en plats agredolços o com a xips (deshidratades), i segur trobaria-m més maneres.

Mites i llegendes de la poma

És normal que un fruit tan antic i popular com la poma sigui protagonista de moltes històries. Va ser el fruit prohibit de l’Edèn segons el cristianisme, i les “pomes daurades” que atorgaven la immortalitat al jardí de les Hespèrides. La poma també és l’aliment amb què van enverinar la Blancaneu, és la fruita de la discòrdia que va iniciar la guerra de Troia, i és el fruit que va inspirar la llei de la gravetat de Newton.

The post Les pomes appeared first on Sorli.

Resulta de fàcil digestió i en rares ocasions causa al·lèrgies. La carabassa estimula la funció del pàncrees i ajuda a regular els nivells de sucre en la sang.

La carabassa col·labora en l’eliminació de mucositats en els pulmons, bronquis i gola; enforteix el sistema immunitari per la seva riquesa en antioxidants;

El seu suc és laxant i resulta un bon desintoxicant del cos.

L’elevat contingut en betacarotens i alfacarotens, contribueix a disminuir el risc de càncer de pròstata i malalties cardíaques;

És coadjuvant en el tractament de cataractes.

A més, la carabassa és molt rica en sals minerals, particularment en fòsfor i calci, convenient pel raquitisme (malaltia del període de creixement que es manifesta per deformacions de l’esquelet), càries dentals i totes les malalties òssies.

Conté excel·lents propietats per a l’aparell digestiu, especialment quan existeixen malalties agudes o inflamació intestinal, febre tifoidal (infecció bacteriana caracteritzada per diarrea, malaltia sistèmica i erupció cutània) i disenteria (malaltia infecciosa associada a dolor abdominal, febre, diarrea, i inflamació i ulceració de la boca).

Per la seva baixa aportació en calories i grasses, és aconsellable per a dietes de pèrdua de pes, ja que ajuda a l’eliminació de líquids retinguts i neutralitza l’ansietat pels dolços.

The post Les propietats de la Carabassa appeared first on Sorli.