Tanca

Email o contrasenya incorrecta

Torna

Tipus d’arròs del món

Escoltes la paraula “arròs”, i immediatament apareix a la teva ment un gra d’arròs blanc i rodó. Malgrat aquesta primera imatge, ja ho saps que hi ha dotzenes de diferents formes de classificar els tipus d’arròs de tot el món, però l’arròs es descriu generalment com un cereal llarg, mitjà o de gra curt. Aquests són alguns dels tipus més comuns que trobaràs en els supermercats, però cada vegada més, trobes arrossos d’especialitat i alguns, de ben curiosos. Explorem avui colors, formes i gustos, d’arrossos d’arreu.

Els arrossos de gra llarg

Arròs de gra llarg blanc americà: és l’arròs més familiar en les cuines americanes. Sovint es cou pel mètode d’absorció, amb una quantitat mesurada d’aigua, en una olla hermètica que aconsegueix absorbir l’arròs totalment, i el deixa amb una textura seca, flonjo, i els grans ben separats.

Arròs de gra llarg integral: és la versió integral de la seva contrapart blanca. En aquests grans d’arròs es deixen les capes de segó i el germen, donant a l’arròs un sabor a nou, granulat, i una mica més cruixent. El mètode per a cuinar aquest arròs, és com el de la pasta (cuinar l’arròs en una olla gran amb aigua bullent fins que s’estovin, després drenar l’excés d’aigua). És una forma ràpida de cuinar l’arròs integral uniformement.

Arròs Basmati: és l’arròs predominant en la cuina índia i pakistanesa, i està marcat per ser un gra extrallarg, gran, i amb una fragància subtilment a nou. Es necessita posar en remull durant mitja hora o més, abans de la cocció.

Arròs de gessamí de Tailàndia: té els grans llargs i translúcids. Quan es cuina, deixa una aroma seductora, lleugerament floral i una textura un pèl enganxosa. Ha de ser rentat abans de la cocció per eliminar l’excés de midó.

Els arrossos de gra mitjà

Arròs a l’estil japonès: s’utilitza per fer el sushi, però també per acompanyar els plats, donant un acabat a menjars típics. És lleugerament translúcid quan està cru, i ferm, i una mica enganxós quan es cuina (però no ho confonguis amb l’arròs enganxós japonès, que s’utilitza per als dolços anomenats mochi).

Arròs Bomba: és l’arròs d’elecció per a la clàssica paella. Els seus grans absorbeixen fins al doble de líquid que l’arròs de gra llarg, però sense tornar-se enganxós com en el cas de l’arròs de gra curt.

Els arrossos de gra curt

Arròs Arbori: és la varietat disponible més àmplia d’arròs superfí italià, que s’utilitza per fer risotto (els altres tipus serien carnaroli i nano vialone). Tots ells tenen grans carnosos i una alta proporció d’amilopectina, un tipus de midó enganxós que és responsable de la textura cremosa del risotto.

Arròs integral de gra curt: l’arròs integral, igual que les altres varietats de gra curt, té un major nivell d’amilopectina, cosa que fa que sigui lleugerament enganxós. El segó, fa que sigui més cruixent en mastegar, que l’arròs blanc de gra curt.

Arrossos d’especialitat

Arròs Wehani: és un gra sencer, de color marró vermellós híbrid, entre l’arròs basmati i l’arròs de gra llarg. El seu  color intens i de masticació cruixent, fa que sigui popular per barrejar amb altres arrossos en un pilaf. O cuinar en solitari a través del mètode d’absorció.

Arròs Kalijira: és un arròs de gra mitjà de la regió de Bengala de l’Índia, sovint anomenat “basmati bebè” a causa de la seva diminuta grandària. És cuinat tradicionalment pel mètode de la pasta, i fa que sigui una alternativa interessant al basmati en un pilaf.

Arròs salvatge: no és un veritable arròs en absolut, sinó que és la llavor d’una herba nativa d’Amèrica del Nord. Malgrat el nom, la major part de l’arròs “salvatge” que es ven en els supermercats avui dia és realment conreada (encara que l’arròs veritablement salvatge es pot trobar en tendes especialitzades). Els grans llargs estan molt durs, i afegeixen interès a l’arròs cuinat pilaf.

 

Arròs negre xinès: també conegut com “l’arròs prohibit”, està cada vegada més, disponible en botigues especialitzades i fins i tot, en supermercats. És un arròs de gra sencer que queda ferm, separat i tendre. El seu color dramàtic (de color morat fosc quan es cuina), fa que sigui un acompanyament especialment cridaner en els plats. Es cuina amb el mètode d’absorció.