Hola 
Entrar
Mirar-se al mirall i veure’s obès, malgrat que els ossos se’t marquin a la pell és el problema de les persones que pateixen anorèxia. Els qui pateixen megarexia no són capaces de percebre el seu excés de pes, i no cuiden el que mengen, la major part, aliments poc saludables, ja que els genera gran plaer. Dolços, grasses, begudes gasoses i menjars ràpids formen part de la seva dieta diària i no ho senten com un problema.
Encara que és menys conegut que altres trastorns alimentaris, no significa que sigui menys greu. La megarexia és un trastorn dismòrfic corporal, és a dir, una distorsió de la percepció del cos. Aquesta condició encamina a la persona cap a un dèficit de nutrients, que provoca una alteració bioquímica del cervell, per la qual cosa no són conscients que pateixen obesitat.
L’obesitat és un fenomen que va en augment en l’àmbit mundial i també al nostre país.
D’acord amb les darreres dades, el percentatge de persones obeses creix en tots els rangs d’edat, essent els infants els que mereixen més la nostra atenció.
Ara bé, els obesos que poden patir megarexia, difícilment són nens i joves, l’obesitat és un trastorn que és dóna més àmpliament en l’edat adulta, sigui la persona amb sobrepès conscient o no.
L’obesitat és un factor de risc, que augmenta de manera significativa la possibilitat de patir malalties com la diabetis, l’anèmia, algunes malalties cardiovasculars i en alguns casos fins i tot la mort.
La megarexia és força desconeguda arreu. Va ser esmentada per primera vegada el 1992 pel metge espanyol Jaime Brugos. I avui dia són molts els metges que donen suport a la seva existència i adverteixen dels seus perills. Segons un estudi nord-americà, el 85% de les persones obeses sofreixen megarexia, i una dada més reveladora: per cada persona anorèxica registrada, existeixen almenys deu persones megarexiques.
Com saber si una persona sofreix de megarexia?
Com es tracta d’una alteració de la percepció de l’esquema corporal, en primer lloc, es farà evident que aquesta persona no és conscient de la seva obesitat. Són aquestes que diuen “que no està gros, està fort” i tenen una vida bastant sedentària.
Per una altra banda notarem que tenen mals hàbits alimentaris i mengen sense control, sobretot aliments poc saludables. Són persones obeses malnodrides i solen fugir de la bàscula.
Qui la pot patir?
Ambdós sexes poden patir-la, encara que és més comuna en dones entre els 20 i 30 anys. I en homes després dels 40 anys. No hi ha una causa específica, però influeixen diferents factors psicològics i sobretot una baixa autoestima.
Com d’altres trastorns psicològics, per a combatre’l, primer de tot cal acceptar que es pateix un trastorn alimentari i psicològic, i posar-se en mans d’un metge expert alhora que està obert a rebre suport d’un psicòleg.
Torna