Hola 
Entrar
Propostes per a distingir si un ou és bo o està en mal estat.
Mètode 1: Cal posarl’ou dins d’un recipient amb aigua*i observa el següent.
Si s’enfonsa ràpidament i es queda en el fons: L’ou és fresc.
Si s’enfonsa més o menys ràpid i es queda en el fons: L’ou és bo, però no tan fresc. Potser està ha traspassat la data de consum preferent, però continua sent bo.
Si s’enfonsa a poc a poc i es queda en el fons: L’ou està a punt de fer-se dolent.
Ni s’enfonsa ni es queda al fons: ou dolent. Hi ha altres fonts que diuen que encara és comestible, així que cadascú decideixi.
Si l’ou sura: Està podrit. Quan la matèria orgànica es podreix crea gasos, per això l’ou sura.
*No posar sal a l’aigua. Hi ha persones que diuen que cal afegir sal, però és una mica absurd, ja que la sal augmenta la densitat de l’aigua i provocarà “falsos positius”.
Important: Mullar un ou fa que es deteriori més ràpidament, així que si es fa la prova amb aigua, millor fer-la just abans de consumir l’ou.
Mètode 2: Es trenca la closca de l’ou amb cura, i s’aboca el seu contingut en un plat.
Si el rovell està perfectament definit, amb les vores ben definides, engruixada (no plana) i de color ataronjat fort, és bon senyal. Si a més la clara és compacta, sembla gelatina amb vores molt definides, també és bon senyal. Si tot això es compleix, l’ou és molt fresc o fresc.
El rovell està amb les vores “difuminades” i té color pàl·lid. La clara està entre gelatinosa i aquosa: l’ou no és tan fresc.
El rovell està trencat o s’ha trencat molt fàcilment i té un color pàl·lid… i a més la clara sembla aigua: L’ou està a punt de fer-se malbé o ja ho està. Es recomana no consumir-lo. En aquest punt hauries de tenir en compte de no confondre amb el trencament accidental.
El rovell o la closca (per dins) té una cosa negra o el rovell està sòlid i enganxat a l’interior de la closca: l’ou està podrit.
I encara hi ha un parell de mètodes més, força coneguts:
Mètode 3: Agita l’ou amb la mà al costat de l’oïda. Si està bo, no se sent res perquè el rovell està ben fixada en el centre de la clara. Si està dolent, se sent un “plof plof” com si el rovell rebotés d’una paret a una altra. És un molt mal senyal
Mètode 4: Coure l’ou per a fer un ou dur. És a dir, posa aigua al foc i quan bulli, introdueix els ous entre 8 i 10 minuts màxim. Passat aquest temps, refreda’l amb aigua freda. Talla l’ou per la meitat al llarg. Contra més fresc estigui l’ou, el rovell estarà més en el centre de l’ou i tindrà una cambra d’aire petita. Si està dolent, el rovell estarà enganxat i tindrà una cambra d’aire molt gran.
I una altra dada més, per si t’interessa:
Dia 0 (setmana 0): La gallina posa l’ou.
Dia 21 (setmana 3): S’ha de retirar els ous de la venda.
Dia 28 (setmana 4): La data de consum preferent ha passat, comença a perdre les seves propietats organolèptiques.
Dia 52 (setmana 6): L’ou es considera “vell” i cal prendre precaucions.
El ous van perdent certa frescor i qualitats nutricionals cada dia. Per evitar qualsevol risc, cal
consumir-lo ben cuit. És recomanable consumir-los 7 dies abans de la data de consum preferent.
Torna