Tanca

Email o contrasenya incorrecta

Torna

El te (I)

El te és la infusió preparada amb les fulles seques mòltes o brots sans i nets de la planta del te, la Camellia sinensis. És una planta originària dels boscos plujosos de l'Índia i de l'est de la Xina, encara que el seu cultiu s'ha estès àmpliament a altres països. En aquest primer article del te, ens centrarem en els seus nutrients.

Actualment el te que consumim prové principalment de la Xina continental, l’Índia, Sri Lanka, Taiwan, el Japó, Nepal, Austràlia, l’Argentina i Kenya. La planta de te s’adapta millor als climes tropicals i subtropicals, a més necessita força pluja, aproximadament 1250 mm per any, les millors plantacions es troben a més de 1500 m d’altura.

El seu sabor fresc, lleugerament amarg i astringent agrada a moltíssimes persones al voltant del planeta, convertint el te en la segona beguda més consumida en el món després de l’aigua. A Europa els majors consumidors són Irlandesos i anglesos.

Els nutrients del te

Pel seu alt contingut en fluor el consum de te ajuda a impedir l’aparició de càries, al mateix temps que evita la formació de la placa dental i reforça l’esmalt de les dents. Les sals minerals en el te són de sodi, potassi, i níquel. També conté ferro, coure, silici, alumini, magnesi, fòsfor i calci, encara que algunes perden la seva solubilitat amb l’envelliment de les fulles. La presència de vitamines en el te és mínima, però constitueixen un enriquiment de la beguda, atès que conté vitamines A, B, C, E i P.

Els quatre components principals d’una infusió de te que actuen sobre la salut humana, són la cafeïna, la teofil·lina, olis essencials i compostos fenòlics. 

– La cafeïna. La propietat estimulant del te és deguda al seu contingut de cafeïna. La cafeïna constitueix aproximadament el 3 per cent del pes sec del te, que es tradueix de 30 mg a 90 mg per tassa de 250 ml, depenent del tipus i mètode d’elaboració. La cafeïna té els següents efectes sobre el nostre organisme: 

• Sistema nerviós central. Provoca estimulació i en dosis moderades inhibeix el somni, disminueix la sensació de fatiga i afavoreix la concentració, augmentant el rendiment intel·lectual. 

• Aparell digestiu. Causa un augment de la secreció d’àcid en l’estómac i en quantitats excessives pot irritar la mucosa de l’estómac i produir nàusees, vòmits i a vegades mal de cap.

• Aparell respiratori. Exerceix sobre els bronquis una suau acció broncodilatadora, per la qual cosa té efecte positiu en pacients asmàtics.

• Ronyó. Té acció diürètica, és a dir, augmenta la producció d’orina. 

• Múscul esquelètic. Augmenta la capacitat de contracció del múscul i disminueix la fatiga.

• Pàncrees. Augmenta la secreció d’insulina i la sensibilitat a aquesta. 

• Vesícula biliar. Alguns estudis científics indiquen que el consum moderat de cafeïna, redueix considerablement la formació de pedres en la vesícula biliar.

– Teofil·lina. Té major acció diürètica que la cafeïna. És vasodilatadora, però el seu major efecte té lloc sobre el sistema respiratori, perquè produeix la relaxació del múscul llis del bronqui. Per això també resulta eficaç en persones asmàtiques. 

– Olis essencials. Faciliten la digestió. Són volàtils i s’evaporen de la beguda una vegada transcorregut un cert temps, per la qual cosa no és molt convenient prolongar en excés el temps d’infusió. El te verd és el que conté major proporció d’aquests. 

– Compostos fenòlics. Són els que tenen efectes antioxidants. Estudis efectuats a Àsia, on el te és molt consumit (més de 2 tasses al dia), mostren un efecte favorable en la prevenció dels càncers de mama, esòfag, pulmó, estómac, còlon, ronyó, pròstata i pell. El te blanc, el te verd i el te wulong són els que millors resultats han tingut. Altres efectes dels polifenols estan relacionats amb la protecció enfront de malalties cardiovasculars. Disminueix l’aparició d’arterioesclerosi, l’aparició de trombes i la quantitat de colesterol en sang, ja que disminueix la seva absorció en l’intestí.

Sabies que?

– Ès fabrica fluor de te, per a prevenir l’aparició de càries a la dentadura.

– També podem trobar te en altres formats diferents de les bosses, com comprimits i càpsules.

– Hi ha teràpies de naturopatia i bellesa basades en mascaretes i banys de te per a combatre pells seques, dermatitis i processos de l’envelliment.

Consells

– El recomanable és prendre 2-3 tasses al dia com a màxim de te.

– Hi ha persones que al te li afegeixen llet. Això no és una bona idea, perquè les proteïnes de la llet impedeixen l’absorció dels compostos fenòlics del te.

El dilluns vinent, en l’article del te (II), parlarem sobre els diferents tipus i les seves característiques.



Etiquetes relacionades

  • te

Articles relacionats