Hola 
Entrar
)
Tenir intolerància a la lactosa comporta ser incapaç de digerir-la, causat per l’absència o reducció de la presència en l’intestí prim de l’enzim lactasa, que és necessària per a desdoblegar i digerir aquest sucre. La lactasa s’encarrega de desdoblegar la lactosa en els seus dos sucres simples, la glucosa i la galactosa.
Símptomes
Els principals símptomes que es presenten després d’ingerir lactosa, són inflor i dolor abdominal, gasos i diarrees amb femta àcida. Aquests símptomes es poden produir de manera immediata o al cap d’un temps, ja que depèn del nivell d’intolerància, de la quantitat d’aliment ingerit, i poden diferir en el tipus i intensitat del símptoma segons cada persona.
Els símptomes que es presenten sovint són:
• Dolor abdominal (100%)
• Distensió abdominal (100%)
• Sorolls intestinals (100%)
• Flatulència (100%)
• Nàusees (78%)
• Vòmits (78%)
• Diarrea (70%)
• Restrenyiment (30%)
Diagnòstic
És important que en el diagnòstic inicial existeixi una estreta comunicació entre el pacient i el metge. El pacient ha d’indicar a l’especialista les seves sospites davant l’aparició dels símptomes quan consumeix lactis o productes amb lactosa. Aquesta intolerància es pot detectar mitjançant les següents proves:
– Test genètic.
– Biòpsia intestinal.
– Test d’intolerància.
– Test de l’alè d’H2O.
Tipus d’intolerància
1. Hipolactàsia adquirida o deficiència primària de la lactasa. Causa genètica, progressiva i no recuperable. Es produeix una pèrdua progressiva de la producció de la lactasa, i per tant una pèrdua gradual de la capacitat de digerir la lactosa. Sol donar-se al llarg de la vida en certs grups ètnics i té una causa genètica. La persones amb aquesta intolerància van notant com la ingesta de llet els causa cada vegada més símptomes. Més del 70% de la població mundial pateix d’aquesta deficiència. Quan és de caràcter primari/genètic no existeix curació possible perquè l’individu no recupera l’enzim i els símptomes només s’alleugen amb la suspensió del consum de productes amb lactosa en la dieta.
2. Hipolactàsia o deficiència secundària de la lactasa. Un altra causa, temporal i recuperable. La disminució de la producció de la lactasa és secundària, ja que aquesta està provocada per qualsevol causa no genètica. Una vegada la persona està curada i quan la mucosa intestinal s’ha regenerat, es torna a tolerar la lactosa.
3. Alactàsia o deficiència congènita de la lactasa. Genètica, de naixement, no recuperable. Aquesta és una forma estranya de deficiència, on el nounat presenta símptomes ja en la primera exposició a la llet materna. Està provocada per un defecte genètic a causa d’una mutació del gen LCT que codifica la lactasa, i provoca un enzim amb l’activitat nul·la o mínima. S’han detectat molts pocs casos en el món, 40 casos. És imprescindible prescriure una dieta sense lactosa al lactant per a evitar lesions i complicacions greus en el seu desenvolupament.
Graus d’intolerància
La sensibilitat de la lactosa varia d’una persona a un altra, i també evoluciona al llarg de la vida. Hi han tres graus de sensibilitat o intolerància:
• Alta, es toleren de 1 a 4 g al dia.
• Mitja, es toleren de 5 a 9 g al dia.
• Baixa, es toleren de 9 a 12 g al dia.
Segons el grau hi ha persones que poden menjar formatges curats o iogurt, que porten poca lactosa, però no toleren un vas de llet, ric en lactosa. Hi han altres persones que no podran menjar ni formatges ni iogurt, degut al seu alt grau d’intolerància. És important que cada persona conegui el seu grau d’intolerància, el que pot menjar o no i en quina quantitat, cal no oblidar que aquest grau pot variar amb l’edat.
El proper divendres parlarem del que comporta viure amb la intolerància a la lactosa.
Torna