Hola 
Entrar
)
La pastanaga és una planta de la família de les Umbel·líferes (a aquesta família hi pertanyen també el julivert, el fonoll, l’anís i el comí).
Té tiges estriades i piloses, amb fulles retallades i flors blanques o rosades que firmen una ombrel·la.
L’arrel (la part comestible) és fusiforme i sucosa. Segons les diferents varietats conreades, pot ser blanca, vermella, groga o violàcia, amb una textura cruixent quan està fresca.
La pastanaga és de cultiu bianual, desenvolupa les seves fulles en forma de roseta a l’estiu mentre també desenvolupa la seva arrel, la que emmagatzema grans quantitats de sucre perquè recentment l’any següent (el segon any), apareguin les flors i les llavors.
És conreada com a anual per obtenir l’arrel comestible.
Un xic d’història:
Es creu que és originària d’Afganistan; que després va ser conreada a la regió del Mediterrani en l’era per cristiana i que després es va introduir a França, Alemanya i Xina aproximadament al segle 13. Antigament, les pastanagues es conreen per les seves fulles i llavors aromàtiques, les que tenen propietats culinàries i medicinals.
Propietats:
La pastanaga és un aliment excel·lent des del punt de vista nutricional gràcies al seu contingut en vitamines i minerals.
L’aigua és el component més abundant, seguit dels hidrats de carboni, ja que en tractar-se d’una arrel, absorbeix els nutrients i els assimila en forma de sucres. La pastanaga presenta un contingut en carbohidrats superior a altres hortalisses, i ja sabem que aquests nutrients són els que aporten energia.
La pastanaga és un dels vegetals comestibles amb més alt contingut en provitamina A. Aquests precursors, són els carotens (li donen el color taronja), uns compostos que apareixen en fruites i verdures de color ataronjat o verd fort i que el fetge transforma en vitamina A.
Entre els carotens es destaquen els betacarotens, que tenen propietats antioxidants pel que protegeixen a l’organisme de l’acció destructiva dels radicals lliures (els radicals lliures ataquen a les nostres cèl·lules i teixits produint alteracions que faciliten l’aparició de malalties degeneratives i envelliment prematur).
Els carotens posseeixen doncs, virtuts com les de protegir els teixits i fonamentalment a les artèries i, són molt beneficiosos per millorar tant els trastorns de la visió (blefaritis, inflamació de les parpelles, conjuntivitis, queratitis, disminució de l’agudesa visual), com per a la formació de la sang, de la pell i també per al bon funcionament de les mucoses (prevé la congestió bronquial i també de les vies respiratòries altes).
Torna