Hola 
Entrar
En la vida quotidiana ens exposem a moltes situacions que poden generar estrès, des d’un examen i una entrevista de treball fins a un termini de lliurament d’una feina o la pèrdua d’un ésser estimat. No obstant això, ara alguns neurocientífics suggereixen que l’estrès que pateixen els altres, també pot afectar el nostre cervell, donat que es tracta d’un estat emocional contagiós.
L’estrès aliè, modifica el funcionament cerebral
Els investigadors van analitzar els efectes de l’estrès en parelles de ratolins. Van exposar a un d’ells a una situació d’estrès lleu i després el van posar al costat del seu company. A continuació, van examinar les respostes d’una població específica de cèl·lules relacionades amb l’hormona CRH que controla la resposta del cervell a l’estrès i que també es troba en les persones.
Van descobrir que les xarxes neuronals del cervell de tots dos animals responien de la mateixa manera; és a dir, l’estrès era contagiós i els havia provocat canvis en el funcionament cerebral.
L’equip va descobrir que l’activació d’aquesta hormona estimula l’alliberament d’un senyal químic, una “feromona d’alarma” amb la qual l’animal estressat avisa al seu company d’un possible perill. Per tant, es tractaria d’un mecanisme clau per a la transmissió d’informació rellevant que podria ser crítica per a la formació de xarxes socials en diverses espècies.
Els investigadors també van descobrir que existeixen diferències de gènere a l’hora d’esmorteir l’estrès. Pel que sembla, el gènere femení té una capacitat major per reduir a la meitat els efectes residuals de l’estrès, cosa que no es va apreciar en el gènere masculí.
Estrès empàtic: El contagi d’una persona a una altra
Aquests neurocientífics creuen que les seves troballes poden extrapolar-se a les persones, ja que també comuniquem l’estrès als qui ens envolten. Es tracta d’un mecanisme ancestral d’alerta, similar al que tenen els animals, però una mica més sofisticat.
De fet, un estudi recent, va comprovar que estar prop d’una persona estressada, ja es tracti d’un ser estimat o un estrany, té el poder d’alterar les nostres respostes fisiològiques de manera notable.
En aquest experiment, les persones es van aparellar amb éssers estimats o desconeguts del gènere oposat i després es van dividir en dos grups. Un grup havia de resoldre problemes matemàtics relativament complexos i sotmetre’s a una entrevista, dues tasques pensades per generar un estrès directe. L’altre grup simplement va observar la prova i les entrevistes a través d’un mirall i mitjançant transmissions de vídeo.
Com s’esperava, el 95% de les persones sotmeses a les proves van mostrar signes d’estrès. No obstant això, va ser curiós que el 26% dels observadors van manifestar un augment significatiu de cortisol, l’hormona de l’estrès. L’estrès empàtic afectava fins al 40% de les persones quan qui se sotmetia a les proves era la seva parella, encara que també es contagiava si eren estranys, però en menor mesura.
Aquest no és l’únic estudi que revela l’abast contagiós de l’estrès. Una altra recerca va avaluar el nivell d’estrès dels mestres d’una escola primària, i després van mesurar l’estrès dels seus estudiants prenent mostres de saliva per avaluar la quantitat de cortisol.
Van descobrir que quan els professors experimentaven esgotament emocional i estrès, els nivells de cortisol en els seus estudiants eren més elevats, en comparació de les classes dirigides per professors més relaxats.
Cuida les teves relacions com si anessis tu mateix
Aquesta sèrie de recerques ens revelen que hem de prestar molta més atenció a les nostres relacions interpersonals. Atès que som empàtics per naturalesa, ja que la capacitat de sentir l’estat emocional d’una altra persona és una peça clau per a la creació i el desenvolupament de vincles socials, no és estrany que acabem contagiant-nos amb l’estrès aliè.
De fet, és probable que en més d’una ocasió ho hagis percebut de manera física, com una “tensió en l’ambient” o una “sensació d’urgència” que no pots explicar. En aquests casos, el que estàs percebent és l’estrès aliè.
Per tant, si sovint et trobes esgotat emocionalment, irritable o “accelerat” però no trobes la causa, és probable que es tracti d’un estrès empàtic, per la qual cosa l’origen podria trobar-se en una persona propera. Has d’estar atent perquè aquest estrès podria arribar a danyar-te tant, com l’estrès directe.
Torna