Hola 
Entrar
Ja al Paleolític els nostres avantpassats sabien que el fetge era un regal de la natura, per això quan caçaven una presa guardaven el fetge pels nens i les dones embarassades. No cal anar tan lluny, les nostres àvies en èpoques que no era possible portar una dieta tan rica i variada com l’actual, intentaven que no faltes al menú familiar el fetge. La saviesa popular ho tenia clar, per persones amb carències nutritives com l’anèmia, es deia, doneu-li fetge, que porta ferro. I els metges tenien un remei miraculós, l’oli de fetge de bacallà, que durant anys va ajudar a superar moltes carències alimentàries.
El fetge, una bomba de nutrients
Una petita quantitat de carn de fetge de qualsevol origen, amb molt poques calories ens aporta una gran quantitat de nutrients necessaris per a la nostra salut, com proteïnes, una bona quantitat de ferro i més minerals essencials com el zinc, el seleni, el coure, i el calci. Tampoc li falten àcids grassos com l’omega 3 i 6.
El fetge conté vitamina A en forma de retinol, que no es troba en cap vegetal i que el nostre cos l’absorbeix directament. La vitamina A és immunomoduladora, i és importantíssima que estigui en la dosi correcta al nostre cos per a mantenir-nos sans i forts, i no emmalaltir. Amb una ració setmanal d’aquest menut tindràs tota la vitamina A que el teu cos necessita per una setmana.
La vitamina D important pel sistema immunitari, la trobem en una quantitat elevada en el fetge,
també ens aporta vitamines C i B. I si calia alguna aportació més per considerar al fetge un superaliment, és molt ric àcid fòlic, conegut també com a vitamina B9 que les embarassades haurien de consumir en abundància.
Consumeix millor fetge ecològic
Els detractors del fetge diuen que és l’òrgan encarregat de filtrar les toxines de l’organisme de l’animal, emmagatzemant substàncies com metalls pesants, antibiòtics, vacunes, pesticides o aigua contaminada, entre altres elements. Encara que no és cert que el fetge actuï com un filtre acumulant toxines, sí que és l’òrgan encarregat de la desintoxicació, i tot el que consumeixi l’animal influirà en la qualitat sanitària i gastronòmica del fetge.
Per tant és molt important consumir fetge que provingui d’animals sans, que s’alimentin amb la seva dieta natural i que visquin a l’aire lliure. És a dir, millor si és fetge d’animal de pastura i ecològic.
Gastronòmicament
El seu baix contingut de proteïnes és del 20 al 22 per cent i encara més baix en lípids un 5 per cent fa que sigui un tipus de carn molt digerible. Per contra el seu contingut de colesterol és elevat, i porten més plom que d’altres carns, però en una quantitat proporcionalment menor que alguns peixos (que també contenen molt més mercuri.
El plat estrella és el fetge amb ceba, el passat dimecres vam explicar al blog aquesta recepta que pots cuinar amb qualsevol tipus de fetge animal. També pots fer fetge amb mongetes, fetge empanat, arrebossat, o l’antiga sopa de fetge. Segons el seu origen hi ha aquests tipus de fetge:
Fetge de vedella, el més popular, tendre i melós, és el que més joc dóna en la cuina, el pots cuinar guisat, o empanat, o preparar un gustós fetge de vedella rostit.
Fetge de porc, amb un sabor més intens i destinat sobretot a l’elaboració de patés, també s’elaboraven popularment botifarres de fetge.
Fetge de xai, amb un sabor molt característic, el més fi per a molts gurmets, òptim també per guisats. Cal destacar una recepta tan fàcil com el fetge de xai amb all i julivert.
Fetge de cabrit, més petit i rosat que el de xai, per alguns és una delicadesa. Pots cuinar-lo com el de xai.
Fetge d’aviram, els de pollastre, d’ànec, i d’oca són excel·lents per les picades, per exemple, per a un arròs. També pots fer la picada amb fetge de conill, els d’oca i d’ànec, s’usen sobretot per a l’elaboració de patés i foie gras.
Fetge de peix, amb ells també s’elaboren patés i embotits, o olis, com el de bacallà, un suplement nutricional que enforteix el cos i obre la gana.
Val la pena recuperar aquest superaliment oblidat, que ha estat i estarà en totes les cultures gastronòmiques del món, als cinc continents.
Torna